Back اشتينشنيدر Arabic اشتينشنيدر ARZ Moritz Steinschneider Czech Moritz Steinschneider German Moritz Steinschneider English Moritz Steinschneider Spanish Moritz Steinschneider French משה שטיינשניידר HE Moritz Steinschneider Hungarian Moritz Steinschneider ID
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 març 1816  Prostějov (Txèquia) | ||
| Mort | 24 gener 1907 (90 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Sepultura | Berlín | ||
| Religió | Judaisme i agnosticisme | ||
| Formació | Universitat de Leipzig | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Wissenschaft des Judentums (en)  i bibliografia | ||
| Lloc de treball | Leipzig Oxford Berlín | ||
| Ocupació | bibliògraf, editor, orientalista, escriptor, judaista, professor d'universitat, bibliotecari | ||
| Ocupador | Ephraim Veitel Stiftung (en) (1859–) Universitat de Leipzig | ||
| Professors | Hirsch Bär Fassel | ||
| Alumnes | Henry Malter | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Moritz Steinschneider (30 de març de 1816, Prostějov, Moravia, Àustria - 24 de gener 1907, Berlín) va ser un bibliògraf i orientalista bohemi. És considerat com el fundador de la bibliografia científica hebraica i el principal homo universalis jueu de la seva època.[1]
Va rebre la seva primera instrucció en hebreu del seu pare, Jacob Steinschneider (1782-1856), que no només era un talmudista expert, sinó que també era versat en la ciència secular. La casa de Jacob Steinschneider sempre va ser un lloc de trobada d'hebraistes progressistes, com ara el seu cunyat, el metge i escriptor Gideon Brecher.[2]
El seu cognom significa tallador o gravador de gemmes,[3] probablement l'ofici dels seus avantpassats.
- ↑ Stemberger, Günter. Geschichte der jüdischen Literatur: eine Einführung (en alemany). 1a edició. München: Beck, 1977, p. 191. ISBN 3406066984.
- ↑ Singer, Isidore. «Steinschneider, Moritz». A: Jewish Encyclopedia (en anglès). Nova York: Funk & Wagnalls Company.
- ↑ «Steinschneider» (en alemany). Duden | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition. Duden. [Consulta: 16 octubre 2017].