|
Per a altres significats, vegeu «Moro» i «Moros (desambiguació) |
 Pintures rupestres de la Roca dels Moros, al Cogul  | |
| Tipus | personatge mitològic |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca, mitologia aragonesa i mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | Mairu i Jentil |
| Personatges relacionats | Lamina, Sorgin, Maide, Rotllà, Gegant |
El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal. Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d'origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península. La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva.[1][2] Segons diversos estudiosos, els moros serien en aquests contextos els antics habitants, precristians, de la península ibèrica,[3][4][5] una mena d'equivalent dels jentilak de la mitologia basca, i no pas els àrabs (o "sarraïns") que envaïren la península al segle viii.[6][7]
La toponímia catalana conserva restes d'aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista.[8] Així mateix, molts monuments megalítics, abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolítics, ibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d'idèntica manera: Cabana del Moro, Caixa del Moro, Torre dels Moros, etc.[5] L'exemple més paradigmàtic n'és la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d'art rupestre més importants de Catalunya.[9]
- ↑ Villaró, Albert; Campillo, Xavier. La cultura popular i els megàlits de l'Alt Urgell. Històries i llegendes entorn dels dòlmens. La Seu d'Urgell: Trames, 1990, p. 15-16.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadessoler - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesbara - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesinh - ↑ 5,0 5,1 Moya, Bienve. «Quan hi havia gegants damunt la Terra». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 23-07-2011. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ Batlle, Cesc. «Bruixes i sardanes». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 19-04-2016. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadeseus - ↑ De Marliave, Olivier. Pequeño Diccionario de Mitología Vasca y Pirenaica (en castellà). Traducció: Esteve Serra. Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1995, p. 112-114.
- ↑ Marquès, Giordano; Piñol, Isidre; Viñas, Ramon. 100 anys del descobriment de les pintures rupestres. La Cova dels Moros de Cogul. 1908-2008. Juneda: Centre d'Estudis de les Garrigues, 2010, p. 284-290 (Cabal de Petjades. VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues).