Dades | |
---|---|
Tipus | moviment polític |
Història | |
Creació | 15 maig 2011 |
El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, fou un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, convocada per diversos col·lectius, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol de Madrid es van produir una sèrie de protestes pacífiques a l'Estat espanyol amb la intenció de promoure una democràcia participativa allunyada del bipartidisme producte del règim del 78 i encarnat en el PSOE i el PP i del domini de bancs i corporacions, així com una «autèntica divisió de poders» i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic. Aglutinà diversos col·lectius ciutadans amb diferents lemes, com el de la manifestació del 15 de maig: «No som titelles en mans de polítics i banquers»[1] o «Democràcia real ja! No som mercaderia en mans de polítics i banquers».[2]
A partir de l'ocupació pacífica de places i carrers emblemàtics de les principals ciutats de l'Estat espanyol, el 15-M va mostrar el desencís de les generacions emergents davant del context de crisi econòmica que es vivia, palesat en un atur disparat i polítiques d'austeritat i retallades en els serveis públics més bàsics. Un clam de protesta que va sacsejar el debat públic i també l'agenda política.[3]
La nit del 16 de maig de 2011 una vintena de persones van acampar a la plaça de Catalunya de Barcelona, que va anar ampliant-se els dies successius i el 15 de juny, la protesta es va traslladar al Parlament mentre es duia a terme el debat sobre els pressupostos, i alguns diputats van acabar entrant amb helicòpter al Parlament perquè els indignats bloquejaven els accessos del Parc de la Ciutadella. La Guàrdia Urbana va fer el desallotjament final de l'acampada es va fer el 30 de juny, 46 dies després de l'inici.[4]
Posteriorment, diversos col·lectius i espais d'autoorganització sorgiren, directament o indirectament, del context assembleari de les places del 15-M, propiciant així una nova generació d'activistes socials en àmbits com el feminisme, el dret a l'habitatge, la lluita contra la violència policial o els drets les persones migrants.[5]