Moviment pels drets dels autistes

El moviment pels drets dels autistes, també conegut com a moviment per la cultura autista, és un moviment social nascut a finals de la dècada del 1980 per iniciativa d'autistes que reivindiquen el seu dret a l'expressió de la diversitat humana, mentre lluiten contra l'exclusió. Les idees centrals d’aquest moviment d'apoderament són participar en l'autogestió de les persones amb autisme i defensar la neurodiversitat, rebutjant les polítiques eugenèsiques i les representacions negatives de l’autisme. Es posa en dubte la idea d’una «cura». Aquest moviment busca una millor comprensió entre persones autistes i no autistes, així com el seu dret a viure amb dignitat en la societat, amb les particularitats degudes als trastorns de l'espectre autista (TEA). Alguns activistes desitgen ser capaços d’expressar lliurement conductes causades per l’autisme, com ara la negativa a la socialització i les estereotípies. Altres donen suport a les intervencions per reduir o eliminar aquestes conductes. El 2004, l'associació Aspies For Freedom va sol·licitar el reconeixement de la comunitat autista com a minoria cultural. El 2008, l'ONU va definir els drets de les persones amb autisme a través de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada per 160 països el 2016.

El moviment té diverses associacions, la primera de les quals va ser Autism Network International (ANI), fundada el 1991. A més dels missatges dirigits a persones sense autisme i a professionals per compartir millor la seva subjectivitat, les persones amb autisme desitgen participar en les polítiques de salut pública que els preocupen i organitzar reunions especials per i per a la seva comunitat. L'Autistic Pride Day (Dia de l'orgull autista) es va crear el 2005. Hi ha una gran quantitat de pàgines web, vídeos i una abundant blogosfera dedicada a aquest moviment. Temple Grandin va ser la primera persona implicada als Estats Units d'Amèrica. La segueixen Jim Sinclair, Donna Williams a Austràlia, Michelle Dawson al Canadà, i Josef Schovanec a França. L’activisme en aquesta àrea continua essent anglosaxó. Alguns investigadors i professionals de la salut en el camp de l’autisme, inclosos Tony Attwood i Laurent Mottron, també recolzen el reconeixement de l’autisme com una diferència en lloc d'una malaltia a combatre.

Aquestes demandes són objecte de crítiques procedents de diverses procedències, principalment de pares de nens autistes, però també d'altres activistes i professionals de la salut. Subratllen les derives comunitaristes, el comportament dels activistes que nodreixen un sentiment de superioritat, els diagnòstics excessius o autodiagnòstics d’autisme, i la necessitat de tenir una cura pel benestar i del futur dels nens autistes. Aquest moviment sovint amaga o minimitza els problemes mèdics i socials que es produeixen per donar suport a persones autistes menys funcionals.