Back Mozi Afrikaans موزي Arabic موزى ARZ Mo-tszı Azerbaijani Мо Дзъ Bulgarian Mo Zi Breton Mocius Czech Mozi German Mozi English Mozio (ĉina filozofo) Esperanto
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 470 aC  Lu (Dinastia Zhou) | ||
| Mort | 391 aC (78/79 anys) | ||
| Residència | Song | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ètica, filosofia social, filosofia política, lògica i epistemologia | ||
| Ocupació | filòsof, enginyer militar, enginyer | ||
| Activitat | (Floruit: 400 aC ) | ||
| Alumnes | Qin Guli (en)  i Tian Jiu (en) | ||
Mozi (xinès: 墨子) (Lu, 470 aC - 391 aC) de nom veritable Mo Di (墨翟) va ser un pensador xinès en l'origen de l'escola anomenada moisme i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.
Segons la historiografia tradicional xinesa, al principi va adherir-se al confucianisme, compartint amb aquesta escola la recerca de la pau i el benestar social i la urgència de restablir la "gran harmonia" dels Temps Antics. Ràpidament, però, va rebutjar-la criticant-ne el seu vessant luxós: considerava que molts dels ritus preconitzats, com els funeraris i de dol, eren massa cars i nocius per a la col·lectivitat, i també va criticar les despeses exagerades dels governants i les generades per les guerres.
Més pragmàtic que Confuci, va desenvolupar un corrent de pensament que preconitzava la sobrietat, l'amor universal i la pau, situant la utilitat com a eix central, és a dir, considerant com a just allò que és útil per al poble (allò que beneficia la majoria és bo, allò que només beneficia la minoria no ho és). El seu ideal era el d'una societat regida per l'interès general, basada en una norma objectiva i igualitària que només tingués en compte les necessitats vitals.
Si bé la seva escola va rivalitzar seriosament amb el confucianisme durant 200 anys, quan aquest darrer corrent va ser erigit en doctrina oficial de l'estat amb els Han, Mozi va passar completament a oblit, i fou redescobert només a partir del segle xx.
El seu discurs i els seus orígens modests han fet que certs historiadors marxistes el considerin com un heroi del proletariat, precursor del pensament comunista.