Muntanyes de Geghama

Muntanyes de Geghama

(hy) Գեղամա լեռնաշղթա
Geghama des de l'espai
Tipus	serralada
Localització
Estat	Armènia
40° 15′ 49″ N, 44° 59′ 32″ E / 40.26361°N,44.99222°E / 40.26361; 44.99222
Serralada	Petit Caucas
Característiques
Altitud	3597
Dimensió	35 () × 65 () km
Punt més alt	Azhdahak (en)  (3.598 m )
Material	Volcà (última erupció 1900 aC ± 1000 anys

Les Muntanyes de Geghama (or Cresta Ghegam (amb diverses transcripcions com ara Gegam, Ghegam, Gegham, Ghegham, ISO 9985: Geġam)), armeni: Գեղամա լեռնաշղթա (Gyeghama lyernashxt'a) són unes muntanyes a Armènia. Consisteix d'una conca plana del Llac Sevan a l'est, l'afluència dels rius Araxes i Hrazdan al nord i a l'oest, dels rius Azat i Vedi al sud-oest i el riu Arpachai al sud. L'alçada mitajana de les muntanyes Geghama és de 2.500m. És d'origen vulcànic i inclou molt volcans extints. La serralada té 70 km de longitud i 48 km d'amplada, i va des del Llac Sevan fins a la Plana de l'Ararat. El cim més alta de les muntanyes Geghama és l'Azdahak, amb 3597m. Està format per un camp volcànic, i conté doms de lava i cons d'escòria del Plistocè i Holocè.

Al seu punt més alt, el volcà Azdahak, hi ha un llac que es forma pel desgel.

La fauna d'ocells inclou uns 250 espècies, representant un 70% de l'avifauna armènia.

Els contraforts del sud-est de les muntanyes Geghama van a través del llegendari bosc Khorov a la conca del riu Khorov.