Per a altres significats, vegeu «My Fair Lady (pel·lícula de 1964)». |
Tipus | obra dramaticomusical |
---|---|
Compositor | Frederick Loewe |
Lletra de | Alan Jay Lerner |
Llibretista | Alan Jay Lerner |
Llengua | Anglès |
Basada en | l'obra Pygmalion, de George Bernard Shaw |
Premis | Premi Tony al millor musical |
Versió | |
1956 Broadway 1958 West End 1964 Pel·lícula 1976 Revival de Broadway 1979 Revival del West End 1981 Revival de Broadway 1993 Revival de Broadway 2001 Revival del West End | |
Personatges | |
Personatges | Eliza Doolittle (en) , Henry Higgins (en) , Alfred P. Doolittle (en) , Colonel Hugh Pickering (en) , Mrs. Higgins (en) , Freddy Eynsford-Hill (en) , Mrs. Pearce (en) i Zoltan Karpathy (en) |
Estrena | |
Estrena | 15 de març de 1956 |
Teatre | Mark Hellinger Theatre |
Ciutat | Nova York |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 47m |
|
My Fair Lady és un musical, basat en l'obra Pigmalió de George Bernard Shaw, amb llibret i lletres de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe. L'argument tracta sobre Eliza Doolittle, una florista cockney que comença a prendre lliçons del professor Henry Higgins, un fonetista, perquè pugui passar com una dama.
La producció de Broadway el 1956 va ser un èxit, arribant a ser llavors el musical de més estada a Broadway. Va ser seguit per la producció de Londres, la qual també gaudí d'un gran èxit, d'una adaptació cinematogràfica i de nombrosos revivals. Ha estat definit com el musical perfecte.[1]
D'entre els nombrosos enregistraments de les cançons se'n pot destacar la versió en català interpretada per Salvador Escamilla l'any 1964 en una edició d'Edigsa.[2]