![]() ![]() | |||||
La N-260 al seu pas per Sarroca de Bellera. ![]() | |||||
Identificador | N-260 ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Xarxa | Xarxa de Carreteres de l'Estat ![]() | ||||
Tipus | carretera nacional d'Espanya i carretera ![]() | ||||
Manteniment | |||||
Longitud | 520 km ![]() | ||||
Cota màxima | Collada de Toses, 1800 m. | ||||
Cota mínima | Portbou, 2 m. | ||||
Recorregut | |||||
Estat | |||||
Llocs que travessa | |||||
Connexions | |||||
| |||||
Mapa viari | |||||
![]() ![]() |
La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.
Amb un sentit est-oest, uneix el Coll dels Belitres, a Portbou (límit entre les comarques catalanes de l'Alt Empordà i el Rosselló, i entre Espanya i França) amb la carretera N-330 i l'Autovia Mudèjar, a Sabiñánigo, a l'Aragó, seguint pel sud la serralada dels Pirineus d'orient a ponent. Per això és denominada també Eix Pirinenc. El tram entre Olot i Besalú s'ha ampliat i millorat com a autovia i s'anomena A-26.
La seva titularitat correspon al Ministeri de Foment espanyol, com la resta de carreteres que tenen la lletra N en el seu nom. A més, el 2007[1] foren transferits a la Generalitat alguns dels trams esdevinguts secundaris després de desdoblaments, i a canvi de traspassar el túnel de Collabós a la xarxa estatal.
Té el seu inici al mateix Coll dels Belitres i acabava el seu recorregut en terres administrativament catalanes damunt de la Noguera Ribagorçana en el límit dels termes del Pont de Suert, Vilaller i Montanui, a l'Alta Ribagorça, en el quilòmetre 354,5. El recorregut per terres de parla catalana l'acaba una mica més a ponent, en el terme de Castilló de Sos, també de l'Alta Ribagorça, en el nucli del Ru, en el quilòmetre 387, i el final absolut de la carretera era a la vila aragonesa de Samianigo (Osca).
En tot cas, l'eix pirinenc com a tal des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, té la seva continuació amb la N-330/A23 de Samianigo a Jaca i la N-240/A21 de Jaca a Esa, on passa a ser de titularitat de la Diputació Foral de Navarra, tot i tractar-se teòricament d'un eix d'interès estratègic per al Govern Espanyol. Després, d'Esa continua per Pamplona fins a arribar finalment a Sant Sebastià ja a la costa atlàntica, essent també el tram guipuscoà de titularitat de la seva respectiva diputació.