Back نفثا Arabic Naften neftləri Azerbaijani Solventní nafta Czech Nafta Danish Naphtha German Νάφθα Greek Naphtha English Nafta Spanish Ligroiin Estonian Nafta (erregaia) Basque
| Substància química | mescla i combustible líquid de classe II  |
|---|---|
| Propietat | |
| Punt d'ebullició | 220 ℃ (a 760 Torr) 160 ℃ (a 760 Torr) |
| Pressió de vapor | 5 mmHg (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 400 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 109 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) 100 °F (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) |
| IDLH | 4.500 mg/m³ |
La nafta és una barreja d'hidrocarburs. És un líquid volàtil, incolor i inflamable que s'obté de la destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta. L'origen de la paraula Nafta és confús. És una paraula grega antiga que s'utilitzava per referir-se a qualsevol classe de petroli o brea. Els grecs mateixos prengueren en préstec la paraula del persa antic, nafata, naft o neft, que s'utilitzava per descriure el petroli que borbollejava del terra. Nafta també es pot haver originat a partir dels texts vèdics hindús i l'Avesta zoroàstric, on apareix Apam Napat, déu del foc.
Nafta és l'arrel de les paraules naftalè i napalm, el qual s'obté barrejant la nafta sota condicions controlades amb sals d'alumini d'àcid palmític (un tipus de sabó).
En l'ús més vell, nafta simplement significava petroli cru o gasolina, però aquest ús és ara obscur.