Biografia | |
---|---|
Naixement | 安室奈美恵 あむろ なみえ Amuro Namie 20 setembre 1977 (47 anys) Naha (Japó) |
Altres noms | Amuro-chan (アムロちゃん) |
Formació | Okinawa Actors School (en) |
Activitat | |
Ocupació | actriu, productora discogràfica, model, cantant, ballarina |
Període | Segle XXI |
Activitat | 1992 – 1995 (grup) 1995 – Present (solista) |
Membre de | |
Gènere | Pop, rhythm and blues, rap, J-Pop, pop dance i dance electrònic |
Estil | J-Pop, R&B |
Representada per | Rising Production (en) |
Veu | Mezzosoprano |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | Toshiba-EMI (1992 – 1995) Avex Trax (1995 – Present) |
Company professional | Tetsuya Komuro |
Participà en | |
Suite Chic | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Sam (1997–2002), divorci |
Premis | |
Lloc web | Lloc Oficial |
|
Namie Amuro (安室 奈美恵, Amuro Namie) (Naha, Prefectura d'Okinawa, 20 de setembre de 1977) és una cantant, ballarina, i prèviament estrella (actriu/cantant) infantil japonesa, qui, a causa del pes de la seua popularitat era referida com la "Reina Adolescent del Japó" i la "Reina de la Música J-pop".[1]
Amuro va debutar a l'edat de catorze en un grup de xiques dit Super Monkey's. Encara que no van tenir molt èxit, el grup va guanyar popularitat en el seu últim any amb el senzill "Try Me Watashi o Shinjite" (1995). Amuro va deixar el grup després del llançament de dos senzills més; va començar la seua carrera com solista amb el llavors menut i independent segell discogràfic Avex Trax. Sota l'ensenyament del productor Tetsuya Komuro, Amuro ràpidament es va convertir en un èxit comercial, produint vendes milionàries dels seus discos i començant diverses tendències de moda. El seu senzill "Can You Celebrate?" (1997) es va convertir en el senzill més venut per una solista femenina al Japó. A la fi d'eixe any Amuro es va retirar per a dedicar-se al seu compromís i embaràs.
Va tornar a la indústria musical el 1998 amb el seu senzill "I Have Never Seen", va enfrontar vendes cada vegada més baixes conforme passava el temps. Va acabar la seua relació laboral amb Tetsuya Komuro en 2001, i es va unir al projecte Suite Chic que la transformaria en artista R&B. Des de llavors ha estat renovant-se a si mateixa, i ha assolit renovar l'interès de les persones en ella. El seu disc Play (2007) va debutar en el top dels charts i va ser seguit pel senzill "60s 70s 80s" (2008), el primer a ser número després de 10 anys.[2]
Després d'una dècada d'haver debutat musicalment, segueix sent una de les cantants femenines que han sobreviscut durant més temps. És l'única cantant japonesa que ha assolit tenir un senzill col·locat en #1 cada any durant catorze anys consecutius.[3] També contínua combatent reeixidament l'estigma de ser una mare soltera divorciada i treballadora (encara que va anunciar els seus plans de matrimoni amb la seua actual parella a mitjans del 2008). El 30 de juliol de 2008 va llançar el seu tercer àlbum de gran èxit, Best Fiction, i actualment es troba en el tour promocional d'aquest.