Natalie Clifford Barney

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. hi ha notes en castellà Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Natalie Clifford Barney

Biografia
Naixement	31 octubre 1876 Dayton (Ohio)
Mort	2 febrer 1972 (95 anys) 1r districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Passy
Activitat
Camp de treball	Poesia i literatura
Ocupació	dramaturga, salonnière, escriptora, poetessa, novel·lista
Obra
Obres destacables (1900) Quelques Portraits-Sonnets de Femmes (en)
Família
Cònjuge	Dorothy Wilde Renée Vivien Olive Custance Élisabeth de Gramont
Parella	Romaine Books
Pares	Albert Clifford Barney   i Alice Pike Barney
Germans	Laura Dreyfus Barney
Signatura

Natalie Clifford Barney (31 d'octubre de 1876 - 2 de febrer de 1972) va ser una escriptora, poeta i novel·lista nord-americana que va viure expatriada a París. Va ser amfitriona de les reunions literàries de l'anomenat saló de Barney, que es van celebrar durant més de seixanta anys a la seva casa situada a la Rive gauche de París i que van congregar escriptors i artistes de tot el món, incloent moltes figures importants de la literatura francesa, juntament amb modernistes nord-americans i britànics de l'anomenada «generació perduda». Va treballar per promoure la literatura escrita per dones i va crear l'«Acadèmia de les dones» en resposta a l'Acadèmia francesa, composta exclusivament per homes. Al mateix temps va brindar suport i inspiració a escriptors masculins com Remy de Gourmont i Truman Capote.

Era obertament lesbiana i va començar a publicar poemes d'amor dedicats a dones sota el seu propi nom des de 1900, ja que considerava que l'escàndol era «la millor manera de lliurar-se de les molèsties» —referint-se a l'atenció d'homes joves heterosexuals. Va recolzar en la seva obra el feminisme i el pacifisme. Es va oposar a la monogàmia i va mantenir al mateix temps relacions de curta i llarga durada, que van incloure romanços intermitents amb la poeta Renée Vivien i la ballarina Armin Ohanian i una relació de cinquanta anys amb la pintora Romaine Brooks. La seva vida i els seus amors van servir d'inspiració per a moltes novel·les, com el best-seller francès Idylle saphique (Idil·li sàfic) o The Well of Loneliness (El pou de la solitud), sens dubte la novel·la de temàtica lèsbica més famosa del segle xx.^[1]