La National Gallery o Galeria Nacional és un museu d'art a Trafalgar Square a la ciutat de Westminster, al centre de Londres, Anglaterra. Fundat el 1824, acull una col·lecció de més de 2.300 pintures que daten des de mitjan segle XIII fins al 1900.[1] L'actual director de la National Gallery és Gabriele Finaldi.
La National Gallery és una organització benèfica exempta d'impostos i un organisme públic no departamental del Departament de Cultura, Mitjans de Comunicació i Esports.[2] La seva col·lecció pertany al govern en nom del públic britànic, i l'entrada a la col·lecció principal és gratuïta.
A diferència dels museus similars d'Europa continental, la National Gallery no es va formar nacionalitzant una col·lecció d'art reial existent. Va néixer quan el govern britànic va comprar 38 quadres als hereus de John Julius Angerstein el 1824. Després d'aquesta compra inicial, la galeria es va formar principalment amb els seus primers directors, especialment Charles Lock Eastlake, i per donacions privades, que ara representen dos terços de la col·lecció.[3] La col·lecció és més petita que moltes galeries nacionals europees, però d'abast enciclopèdic. La majoria dels desenvolupaments importants de la pintura occidental "de Giotto a Cézanne"[4] estan representats amb obres importants. Durant un temps va ser una de les poques galeries nacionals que tenia totes les seves obres en exposició permanent,[5] però ja no és així.
L'edifici actual de la National Gallery, que ha deixat enrere les dues seus precedents, va ser dissenyat per William Wilkins. La construcció va començar el 1832 i es va obrir al públic el 1838. Només la façana que dona a Trafalgar Square es manté pràcticament inalterada des d'aquesta època, ja que l'edifici s'ha ampliat a poc a poc al llarg de la seva història. L'edifici de Wilkins va ser criticat per les debilitats percebudes del seu disseny i per la seva manca d'espai; aquest darrer problema va portar a fer la Tate Gallery d'art britànic el 1897, que conté art contemporani. L'ala de Sainsbury, una extensió de 1991 a l'oest per Robert Venturi i Denise Scott Brown, és un exemple significatiu de l'arquitectura postmodernista a Gran Bretanya.