Nebulosa de la Quilla | |
---|---|
Tipus | regió HII |
Descobert per | Nicolas-Louis de Lacaille |
Data de descobriment | 1751 |
Constel·lació | Quilla |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 3 (banda V) |
Ascensió recta (α) | 10h 44m 19.0008s[1] |
Declinació (δ) | -60° 6' 38.988''[1] |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 3372 |
NGC 3372 (New General Catalogue) GUM 33 (Catàleg Gum) RCW 53 (Catàleg RCW) MHR 11 (A radio survey of the southern Milky Way at a frequency of 1440 MHz. I. The isophotes and the discrete sources (en) ) MSH 10-5-07 (Catalogue of radio sources in the Galactic plane) |
La nebulosa de la quilla (també coneguda com a nebulosa de la Carina, Nebulosa Eta Carinae, o NGC 3372) és una gran nebulosa brillant que envolta alguns cúmuls oberts d'estrelles. Eta Carinae i HD 93129A, són dues de les estrelles més massives i lluminoses de la galàxia Via Làctia. La nebulosa es troba a una distància estimada d'entre 6.500 i 10.000 anys llum de la Terra. Es troba a la constel·lació de la Quilla. La nebulosa conté molts estels Tipus O.
Aquesta nebulosa és una de les regions HII més grans de la Via Làctia. Encara que és quatre vegades més gran i inclús més brillant que la famosa nebulosa d'Orió, la nebulosa de la Quilla no és tan coneguda degut a la seva localització, en l'hemisferi sud. Va ser descoberta per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751–52 des del Cap de Bona Esperança.
Dins de la gran nebulosa brillant hi ha una altra nebulosa al voltant de la mateixa Eta Carinae, es tracta de la nebulosa de l'Homuncle (Homenet) i es creu que va ser expulsada en una enorme explosió el 1841 que va fer que Eta Carinae fóra el segon objecte més brillant del cel durant l'esdeveniment.