![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | regió HII ![]() |
Descobert per | Lewis Swift ![]() |
Data de descobriment | 1871 ![]() |
Constel·lació | Unicorn ![]() |
Època | J2000.0 ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 9 (banda V) ![]() |
Ascensió recta (α) | 6h 31m 40.008s[1] ![]() |
Declinació (δ) | 4° 57' 47.88''[1] ![]() |
Format per | |
Catàlegs astronòmics | |
3C 163 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources) LBN 206.39-01.87 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) LBN 948 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) LBN 949 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) SH 2-275 (A catalogue of HII regions) MSH 06+0-08 (Catalogue of radio sources in the Galactic plane) [DGW65] 37 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s) ASB 27 (A survey of extended sources of radio emission (en) ![]() CTB 21 (A survey of galactic radiation at 960 MC/S (en) ![]() ![]() |
La nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió H II circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros a la Via Làctia. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han format a partir de la matèria de la nebulosa.
El conjunt té les següents designacions al catàleg NGC:
El cúmul i la nebulosa es troben a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra,[2] la nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre[3] cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau[4] (5 cops l'extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d'emissió. S'estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000[5] masses solars.
Una imatge de la nebulosa que es va prendre des de l'observatori de raigs X Chandra ha permès descobrir nombroses estrelles acabades de néixer incrustades dins d'un dens núvol molecular. Són aproximadament unes 2.500 estrelles com per exemple HD 46223 and HD 46150, estrelles de gran massa i classe O. Aquestes estrelles són principalment les que causen el creixement d'una bombolla de gas ionitzat.[6][7] La majoria de l'activitat de formació d'estrelles ocorre al dens núvol molecular situat al sud-est d'aquesta bombolla.[8]
S'observa també una brillantor difusa en raigs X a la bombolla que s'ha atribuït a un plasma que es troba a gran temperatura (entre 1 i 10 milions[9] de kèlvins). Això és significativament més calent que les regions H II (uns 10.000 K), aquest plasma es produeix probablement per la radiació en forma de vent estel·lar que prové de les grans estrelles de classe O que s'anomenaven anteriorment.