Tipus | símptoma urològic i malaltia |
---|---|
Especialitat | urologia i nefrologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | hematúria, oligúria i inflamació |
Medicació | |
Patogènesi | |
Causat per | infecció urinària i lupus eritematós sistèmic |
Classificació | |
CIM-11 | GB40 |
CIM-10 | N08 i N05 |
CIM-9 | 583.89, 583.7 i 583.9 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0131759 i 0125835 |
MeSH | D009393 |
UMLS CUI | C0027697 |
DOID | DOID:10952 |
La nefritis[1][2] és una inflamació dels nefrons en el ronyó. Etimològicament prové del grec antic: nephro-, el ronyó, i -itis, inflamació). Les dues causes principals de la nefritis són les infeccions i les malalties autoimmunitàries. Vulgarment se'n diu mal de renyons/ronyons.
El ronyó permet l'eliminació de certs residus tòxics i participa en l'equilibri hidroelèctric i àcid-bàsic. En cas de nefritis les toxines que normalment haurien de ser eliminats s'acumulen a la sang com també altres elements com la urea i la creatinina. Altres elements com les cèl·lules sanguínies i les proteïnes no són retinguts pel filtre sanguini. Així un dels símptomes d'una nefritis és una proteïnúria, és a dir la presència de proteïna en l'orina.
La nefritis a curt o mitjà termini pot provocar una insuficiència renal. La gravetat és funció de l'etiologia (la causa) de la nefritis. En les nefritis autoimmunitàries, el tractament utilitzat són els immunosupressors.