Network Address Translation

«NAT» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «NAT (desambiguació)».

Network Address Translation en xarxes informàtiques, la traducció d'adreces de xarxa (network address translation, NAT) és el procés pel qual es modifiquen la informació sobre adreces a la capçalera del paquet IPv4 mentre està en trànsit per un dispositiu d'encaminament

El tipus de NAT més senzill dona una traducció d'una a una d'adreces IP. La RFC 2663 es refereix a aquest tipus de NAT com a NAT bàsic. Sovint també se'n diu NAT d'un a un. En aquest tipus de NAT només cal modificar les adreces IP, el checksum de la capçalera del paquet i qualssevol checksums de nivell més alt que incloguin l'adreça IP. La resta del paquet no cal tocar-lo (almenys per a la funcionalitat bàsica de TCP/UDP, alguns protocols de nivell més alt poden necessitar més traducció). Els NATs bàsics es poden utilitzar quan hi ha un requeriment per a interconnectar dues xarxes IP amb adreçaments incompatibles.

Tanmateix, és força corrent d'amagar tot un espai d'adreçament IP sencer, que normalment consisteix en adreces IP privades, al darrere d'una única adreça IP (o en alguns casos un grup de poques adreces IP) d'un altre espai d'adreçament (normalment l'espai públic). Per evitar l'ambigüitat en la gestió dels paquets de tornada, un NAT d'un-a-molts ha de modificar informació de més alt nivell com els ports TCP/UDP a les comunicacions sortint, i ha de mantenir una taula de traducció perquè els paquets de tornada puguin traduir-se correctament. La RFC 2663 utilitza el terme NAPT (network address and port translation, traducció d'adreça de xarxa i de port) per a aquest tipus de NAT. D'altres vegades també s'anomena PAT (port address translation), IP masquerading, NAT Overload i many-to-one NAT. Com que aquest és el tipus de NAT més corrent, també se sol anomenar simplement NAT.

Com s'ha dit, aquest mètode permet la comunicació a través del router només quan la conversa s'origina dins de la xarxa "dissimulada", perquè això inicialitza les taules de traducció. Per exemple, un navegador web dins de la xarxa dissimulada pot navegar per un web que estigui a fora, però un navegador de fora no pot navegar per un web que estigui a la xarxa dissimulada. Això no obstant, la majoria dels dispositius NAT actuals permeten a l'administrador de xarxa que pre-configuri la taula amb algunes traduccions permanents. Aquesta funcionalitat es coneix normalment com a "NAT estàtic" o port forwarding i permet que el trànsit originat a la xarxa "exterior" arribi a ordinadors concrets dins de la xarxa dissimulada.

Des de mitjans dels anys 1990, el NAT ha estat una eina molt popular per alleujar els problemes provocats per l'esgotament de l'espai d'adreces IPv4.^[1] S'ha convertit en una funció estàndard i indispensable en tots els routers per a connexions domèstiques i d'oficina petita. La majoria dels sistemes que utilitzen NAT ho fan per permetre que múltiples ordinadors d'una xarxa privada accedeixin a la Internet amb una sola adreça IP pública.

La traducció d'adreces de xarxa té inconvenients seriosos de cara a la qualitat de la connectivitat a Internet, i requereix una cura especial als detalls de la seva implementació. En concret, tots els tipus de NAT trenquen el model esperat de connectivitat punt a punt a Internet i NAPT fa que sigui difícil que sistemes situats al darrere del NAT acceptin comunicacions entrants. Per alleujar aquest problema s'han ideat diferents mètodes per travessar NATs.