Back نيفادو ديل رويز Arabic جبل نيفادو ديل رويز ARZ Nevado del Ruiz AST Nevado del Ruiz CEB Nevado del Ruiz Czech Nevado del Ruiz German Νεβάδο ντελ Ρουίς Greek Nevado del Ruiz English Nevado del Ruiz Esperanto Nevado del Ruiz Spanish
(es) Nevado del Ruiz  | |||||
| |||||
| Tipus | volcà glacera | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Continent | Amèrica del Sud | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament de Caldas (Colòmbia) i Risaralda (Colòmbia) | ||||
| Localització | Tolima (Colòmbia) | ||||
| |||||
| Serralada | Serralada Central | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 5.389 m | ||||
| Prominència | 2.035 m | ||||
| Material | andesita | ||||
| Història | |||||
| Període | Plistocè | ||||
| Cronologia | |||||
| 1936 | primer ascens | ||||
| 1991 | última erupció | ||||
| Esport | |||||
| Ruta | Vessant oest[1] | ||||
El Nevado del Ruiz, també conegut per Mesa de Herveo[2] (altiplà d'Herveo), i en l'època precolombina Kumanday (turó blanc), Tabuchía (foc o candela) i Tama (gran pare),[3] és el volcà més septentrional del Cinturó volcànic dels Andes, ubicat en el límit entre els departaments de Caldas i Tolima (Colòmbia), a 140 quilòmetres al nord-oest de Bogotà i a 28 quilòmetres al sud-est de Manizales.[3] És un estratovolcà compost per moltes capes de lava que s'alternen amb cendra volcànica endurida i altres piroclasts. Ha estat actiu durant prop de dos milions d'anys, des del Plistocè primerenc o el Pliocè tardà, amb tres períodes eruptius importants. La formació del con volcànic en el transcurs del darrer període eruptiu va començar fa cent cinquanta mil anys. A la muntanya se la coneix per Nevado del Ruiz des que el territori fou colonitzat pels espanyols i gestionat per l'ordinari Francisco Ruiz. Avui en dia algunes fonts identifiquen el nom de "kumanday" amb el d'un cacic.[4]
En general, les seves erupcions són de tipus plinià, que produeixen uns corrents ràpids de gas calent i roca que s'anomenen fluxos piroclàstics. Aquestes erupcions massives sovint generen lahars (fluxos de fang i runes), que suposen una greu amenaça per a la vida humana i el medi ambient. El 13 de novembre de 1985 una petita erupció va desencadenar un enorme lahar que va soterrar part de la ciutat d'Armero, fet que es va conèixer com la Tragèdia d'Armero on, segons alguns càlculs, hi moriren 25.000 persones,[5] per la qual cosa se la considera com la segona erupció volcànica més devastadora del segle xx, després de l'erupció de la muntanya Pelée de 1902.[6] El volcà forma part del Parc Nacional Natural Los Nevados, que conté diversos altres volcans. El cim del Nevado del Ruiz està cobert per grans glaceres, tot i que s'han enretirat de manera significativa des de 1985 a causa de l'escalfament atmosfèric. El volcà segueix constituint una amenaça per a les ciutats i pobles propers, i s'estima que fins a 500.000 persones podrien trobar-se en una zona de risc per lahars.
- ↑ «Easy Mountaineering ascents in scenic Colombia» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-08-31. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «La profecía de Armero» (en castellà). Semana. Arxivat de l'original el 2010-11-30. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Generalidades del Nevado del Ruiz» (en castellà). Ingeominas. Arxivat de l'original el 2008-09-08. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «comença la travessa» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Historia» (en castellà). Ingeominas. [Consulta: 21 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Rangel-Ch., J. Orlando; Garzón-C., Aída; Regió del Parc Natural Los Nevados. S.D. Davis, V.H. Heywood, O. Herrera-MacBryde, J. Villa-Lobos. Centres of Plant Diversity: A Guide and Strategy for Their Conservation. Volume 3: The Americas. (en anglès). Cambridge, England: World Wide Fund for Nature, International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 1997. ISBN 2831701996.