Nicaragua

Nicaragua

República de Nicaragua (es)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat sobirà i país
Himne	Salve a ti
Lema	«Ymddiriedwn yn Nuw»
Epònim	Nicarao
Localització
13° N, 85° O / 13°N,85°O / 13; -85
Capital	Managua
Conté la subdivisió	Chontales Departament d'Estelí Departament de Boaco Departament de Chinandega Departament de Granada Departament de Jinotega Departament de León Departament de Madriz Departament de Managua Departament de Masaya Departament de Matagalpa Departament de Nueva Segovia Departament de Rivas Departament de Río San Juan Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud departament de Carazo
Població humana
Població	5.142.098 (2005) (39,44 hab./km²)
Idioma oficial	castellà
Geografia
Part de	Amèrica Llatina Amèrica Central Hispanoamèrica
Superfície	130.375 km²
Punt més alt	Cerro Mogotón (2.107 m)
Punt més baix	mar Carib (0 m)
Limita amb	Costa Rica Hondures Colòmbia
Dades històriques
Anterior	estat de Nicaragua, Mosquitia i Nació Miskita
Creació	1821
Organització política
Forma de govern	república
Òrgan executiu	Govern de Nicaragua
Òrgan legislatiu	Assemblea Nacional de Nicaragua , (Escó: 92)
• President	José Daniel Ortega Saavedra (2007–)
Membre de	OPANAL Banc Centreamericà d'Integració Econòmica Organització Regional Internacional de Sanitat Agrícola ../... 21+
PIB nominal	14.145.852.101 $ (2021)
Moneda	córdoba
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−06:00 Amèrica/Managua
Domini de primer nivell	.ni
Prefix telefònic	+505
Telèfon d'emergències	118, 128, 115 i 120
Codi país	NI
Lloc web	visitnicaragua.us

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib. Nicaragua està constituïda com una república democràtica, presidencialista, participativa i representativa, i els quatre òrgans de govern són: el Legislatiu, l'Executiu, el Judicial i l'Electoral, el seu sistema de govern es considera com parcialment lliure.^[1]

El poble nicaragüenc és de naturalesa multiètnica i principalment d'idioma castellà, que també és la llengua oficial del país. Segons l'IDH, Nicaragua a partir de l'any 1995 ha anat millorant el seu nivell de vida.^[2]

Habitat per pobles precolombins, l'actual territori de Nicaragua va ser conquerit per Espanya al segle xvi. Nicaragua, després d'haver pertangut a l'Imperi Espanyol (1502-1821), al Primer Imperi Mexicà (1821-1823), a les Províncies Unides del Centre d'Amèrica (1823-1824), i a la República Federal d'Amèrica Central (1824-1838), emergeix com a país independent el 1838, sota el nom d'Estat de Nicaragua.^[3]

Nicaragua és un país volcànic i tropical, en el seu interior alberga també dos grans llacs: el llac Managua (conegut pels nicaragüencs amb el nom aborigen Xolotlán) i el Gran llac de Nicaragua (conegut també com a Cocibolca o llac de Granada).

Després de dècades d'intervenció i forta influència estrangera, mitjançant la Revolució Nicaragüenca, es va instaurar una Junta de Govern de Reconstrucció Nacional (1979-1985) constituïda com junta de govern transitòria encarregada del poder executiu i un Consell d'Estat encarregat del poder legislatiu amb participació de representants dels àmbits polític, social, comunal i religiós. El 1984 es realitzen les primeres eleccions populars conforme a la nova Llei electoral. La Junta de Govern de Reconstrucció Nacional lliura el poder al nou President triat: Daniel Ortega Saavedra. Així La Junta transitòria queda dissolta. Durant el govern del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) el país va sofrir un perllongat conflicte civil fomentat amb la intervenció dels Estats Units d'Amèrica sota l'administració del president Ronald Reagan, el govern nord-americà per mitjà de la CIA; va formar i va entrenar en secret a grups de rebels anticomunistes, finançant una guerra desautoritzada pel Congrés i arribant a bloquejar econòmicament a Nicaragua. La Unió Soviètica i països com Cuba i Líbia també van intervenir en el conflicte a través de cooperació militar, econòmica, financera i mèdica. Els conflictes econòmics i de guerra van culminar després de les eleccions populars del 25 de febrer de 1990, quan Violeta Chamorro va derrotar a Daniel Ortega amb el 54,7 per cent dels vots contra el 40,8 per cent.^[4]