Nicolaas Kuiper (neerlandès: Nicolaas Hendrik (Nico) Kuiper) (Rotterdam, 28 de juny de 1920 - Heteren, 12 de desembre de 1994), conegut com Nico pels seus amics i col·legues, va ser un matemàtic neerlandès.
Kuiper va fer els estudis universitaris a la universitat de Leiden fins que es va graduar el 1942. A continuació, com que la universitat va ser tancada per les autoritats d'ocupació alemanyes durant la Segona Guerra Mundial, va fer de professor de matemàtiques a la Hogere Burgerschool (una mena d'institut de secundària) de Dordrecht, mentre preparava el doctorat sota la supervisió de Willem van der Woude.[1] El 1946 va obtenir el doctorat a la reoberta universitat de Leiden i, a continuació, va marxar als Estats Units per estar dos anys a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Al retornar als Països Baixos el 1950, va ser professor a l'Institut Agrícola de Wageningen (actualment universitat de Wageningen).[2] El 1962 va passar a la universitat d'Amsterdam en la qual va romandre fins al 1971 quan li van oferir la direcció de l'Institut des hautes études scientifiques de París i no va retornar als Països Baixos fins al 1991.[3] Va morir pocs anys després a la seva casa de camp a Heteren.
Durant la seva estada a Wageningen es va interessar per l'estadística; d'aquesta època és el conegut test de Kuiper per verificar la uniformitat de l'orientació de dades no agrupades.[4] Però les seves aportacions més originals van ser en èpoques posteriors en el camp de la topologia,[5] i més específicament en el tema de les immersions[6] i els embeddings.[7]