Back Nikolaas van Mira Afrikaans Nikolaus von Myra ALS Sant Nicolau de Bari AN القديس نقولا Arabic القديس نقولا ARZ Nicolás de Bari AST Müqəddəs Nikolay Azerbaijani Nikolaus vo Myra BAR Мікалай Цудатворац Byelorussian Мікола Цудатворца BE-X-OLD
| |||
| Nom original | Νικόλαος (Nikolaos, "victòria del poble") | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Segona meitat segle III  Pàtara (Imperi Romà) | ||
| Mort | A mitjan segle IV Mira (antiga Roma) | ||
| Sepultura | Basílica de San Nicola (Bari, Pulla, Itàlia) | ||
| Bisbe diocesà | |||
| Diòcesi: arquebisbat de Mira | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església primitiva i Cristianisme nicè | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere, bisbe catòlic | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| bisbe; Defensor de l'Ortodòxia, Taumaturg | |||
| Celebració | Catolicisme, ortodoxia | ||
| Pelegrinatge | Mira, Bari | ||
| Festivitat | 6 de desembre | ||
| Iconografia | Com a bisbe, amb tres nens que surten d'una bóta; amb tres bosses de diners o tres boles d'or | ||
| Patró de | Nens i mainada; pescadors i mariners; cases de penyores; Alacant, Requena; Alhama de Almería, Barranquilla, Bari, Amsterdam, Beit Jala, Liverpool, Portsmouth, Moscou; Grècia, Rússia, Turquia; Lorena (França) | ||
 | |||
Nicolau de Mira (tradicionalment 15 de març de 270 - 6 de desembre de 343),[1][2] també conegut com a Nicolau de Bari, va ser un bisbe cristià paleocristià d'ascendència grega de la ciutat marítima de Pàtara a Anatòlia (a l'actual província d'Antalya, Turquia) durant l'època de l'Imperi Romà.[3][4] A causa dels nombrosos miracles atribuïts a la seva intercessió, també se'l coneix com a Nicoilau Taumaturg. Sant Nicolau és el patró dels mariners, comerciants, arquers, lladres penedits, nens, cervesers, penyers, fabricants de joguines, solters i estudiants de diverses ciutats i països d'Europa. La seva reputació va evolucionar entre els piadosos, com era habitual en els primers sants cristians, i el seu llegendari hàbit de fer regals secrets va donar lloc al folklore del Pare Noel a través de la Festa de Sant Nicolau.
Poc se sap de l'històric Sant Nicolau. Els primers relats de la seva vida es van escriure segles després de la seva mort i probablement contenen elaboracions llegendàries. Es diu que va néixer al port d'Anatòlia de Patara, Lícia, a Àsia Menor, de pares cristians rics.[5] En un dels incidents testimoniats i més famosos de la seva vida, es diu que va rescatar tres noies de ser obligades a prostituir- se deixant caure un sac de monedes d'or per la finestra de casa cada nit durant tres nits perquè el seu pare pogués pagar un dot per a cadascuna d'elles.[6] Altres històries primerenques expliquen que va calmar una tempesta al mar, va salvar tres soldats innocents d'una execució injusta i va tallar un arbre posseït per un dimoni. En la seva joventut, es diu que va fer un pelegrinatge a Egipte i Síria Palaestina. Poc després del seu retorn, esdevé bisbe de Mira. Més tard va ser empresonat durant la persecució de Dioclecià, però va ser alliberat després de l'ascens de Constantí.
Una llista antiga el fa assistent al Primer Concili de Nicea l'any 325, però mai no s'esmenta en cap escrit de les persones que hi eren. Llegendes tardanes i sense fonament afirmen que va ser destituït temporalment i empresonat durant el concili per haver bofetejat l'herètic Arri. Una altra famosa llegenda tardana explica com va ressuscitar tres nens, que havien estat assassinats i adobats en salmorra per un carnisser que planejava vendre'ls com a carn de porc durant un moment de fam.
Menys de 200 anys després de la mort de Nicolau, l'església de Sant Nicolau es va construir a Mira sota les ordres de Teodosi II sobre el lloc de l'església on havia servit com a bisbe, i les seves restes van ser traslladades a un sarcòfag d'aquesta església. L'any 1087, mentre els habitants cristians grecs de la regió eren sotmesos pels recentment arribats turcs seljúcides musulmans, i poc després de l'inici del cisma Orient-Oest, un grup de comerciants de la ciutat italiana de Bari va treure els principals ossos de l'esquelet de Nicolau del seu sarcòfag a l'església sense autorització i els va portar a la seva ciutat natal, on ara estan consagrats a la Basílica de San Nicolau de Bari. Els fragments d'os restants del sarcòfag van ser posteriorment retirats pels mariners venecians i portats a Venècia durant la Primera Croada.
- ↑ «Who is St. Nicholas?». St. Nicholas Center. Arxivat de l'original el 10 October 2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
- ↑ «St. Nicholas». Orthodox America. Arxivat de l'original el 7 September 2011. [Consulta: 7 desembre 2010].
- ↑ Lloyd, John. The book of general ignorance. Noticeably stouter. Faber and Faber, December 2008, p. 318. ISBN 978-0-571-24692-2.
- ↑ Cunningham, Lawrence. A brief history of saints. Wiley-Blackwell, 2005, p. 33. ISBN 978-1-4051-1402-8.
- ↑ Collins, Ace. Stories Behind Men of Faith. Zondervan, 2009, p. 121. ISBN 9780310564560.
- ↑ English, Adam C. The Saint Who Would Be Santa Claus: The True Life and Trials of Nicholas of Myra. Waco, TX: Baylor University Press, 2012, p. 57–63. ISBN 978-1-60258-636-9.