Nikos Kazantzakis |
|
Naixement | (el) Νίκος Καζαντζάκης 18 febrer 1883 Càndia (Imperi Otomà) |
---|
Mort | 26 octubre 1957 (74 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya Occidental)
|
---|
Causa de mort | leucèmia |
---|
Sepultura | Càndia |
---|
|
Minister without portfolio of Greece (en) |
---|
26 novembre 1945 – 11 gener 1946 |
|
|
Formació | Escola de les Ursulines de Naxos Universitat d'Atenes - ciència del dret Universitat de París |
---|
|
Camp de treball | Poesia, poema èpic, Drama en vers i vers dramàtic, poesia lírica, filosofia, novel·la, literatura de viatges i obra de teatre |
---|
Ocupació | escriptor, guionista, traductor, periodista, prosista, polític, lexicògraf, epistològraf, viatger, poeta, escriptor de viatges, filòsof, dramaturg, novel·lista, escriptor de literatura infantil |
---|
Influències | Jesús de Natzaret, Siddharta Gautama, Lenin, Odisseu, Homer, Henri Bergson, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georgios Zorbas (en) , Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi, Dante Alighieri, William Shakespeare, Miguel de Cervantes Saavedra, Johann Wolfgang von Goethe, Nicolau Maquiavel, Sigmund Freud, Charles Darwin, Moisès, Mahoma, Martí Luter, Teresa de Jesús, Alexandre el Gran, Genguis Kan, Toyotomi Hideyoshi, Leonardo da Vinci, El Greco, Johann Sebastian Bach, Heleni Kazantzaki, Jean Psichari, Pandelís Prevelakis, Rachel Minc, Ion Dragoumis (en) i Petros Vlastos (en) |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Heleni Kazantzaki (1945–1957) Galateia Kazantzakē (1911–1926) |
---|
|
|
Signatura |
|
Lloc web | kazantzaki.gr… |
---|
|
Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης) (Càndia , 18 de febrer de 1883 - Friburg de Brisgòvia, 26 d'octubre de 1957) fou un escriptor grec, destacat en gèneres com poesia, dramaturgia, novel·la i filosofia. Va ser nominat per al Premi Nobel de Literatura en nou anys diferents.[1]
Les novel·les de Kazantzakis inclouen Zorba el grec (publicat el 1946 com a Vida i temps d'Alexis Zorbas),[2] Crist recrucificat (1948), Capità Michalis i L'última temptació de Crist (1955). També va escriure obres de teatre, llibres de viatges, memòries i assaigs filosòfics, com ara Els salvadors de Déu: exercicis espirituals. La seva fama es va estendre al món de parla anglesa gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de Zorba the Greek (1964) i The Last Temptation of Christ (1988).
També va traduir una sèrie d'obres notables al grec modern, com ara la Divina Comèdia, Així parlava Zaratustra, Sobre l'origen de les espècies i La Ilíada i l'Odissea d'Homer.[3]