Tipus | nimfa grega |
---|---|
Epònim | Mont Nisa |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Zeus |
Pare | Aristeu |
Germans | Acteó |
Altres | |
Part de | Nisíades |
Equivalent | Macris |
Nisa (en llatí: Nȳsa, ae, en grec antic: Νῦσα, ης) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, amb les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Dròmia i Polímnia.[1] Segons diu Diodor de Sicília, a la seva Biblioteca històrica, era filla d'Aristeu.[2]
Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de la ira de la deessa Hera, el va posar al càrrec d'Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya de Nisa. D'aquesta regió incerta també provenia Silè, que així mayeix va protegir Dionís, i en va ser el seu preceptor i, més tard, un lleial company.[3]
En alguns relats, les Nisíades o nimfes de la muntanya de Nisa, es confonen amb les Híades, o bé s'utilitza el terme (igual que també passa amb les denominacions Atlàntides o Dodònides) col·lectivament per a les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís. Els Himnes homèrics fan referència a aquestes nimfes.[4] en el que està dedicat precisament a Dionís. Nonnos de Panòpolis diu que Nisa era la companya d'armes de Dionís quan va viatjar a l'Índia.[5]
Es pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa són en el seu honor. Flavi Arrià diu que Dionís va posar el nom de Nisa a una ciutat a l'Índia després d'obtenir una gran victòria.[6] També es va posar el seu nom a un asteroide: el (44) Nisa.
Segons Gai Juli Higí, Dionís va demanar a Medea que Nisa i les seves germanes fossin rejovenides, i així va ser.[1] Més tard, el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació.[3]