Nisa (mitologia)

Infotaula personatgeNisa
Tipusnimfa grega Modifica el valor a Wikidata
EpònimMont Nisa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaZeus Modifica el valor a Wikidata
PareAristeu Modifica el valor a Wikidata
GermansActeó Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deNisíades Modifica el valor a Wikidata
EquivalentMacris Modifica el valor a Wikidata
Mercuri (Hermes) confiant Bacus (Dionís) a les nimfes de Nisa. Pintura de 1769 de François Boucher. Museu d'Art Kimbell

Nisa (en llatí: Nȳsa, ae, en grec antic: Νῦσα, ης) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, amb les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Dròmia i Polímnia.[1] Segons diu Diodor de Sicília, a la seva Biblioteca històrica, era filla d'Aristeu.[2]

Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de la ira de la deessa Hera, el va posar al càrrec d'Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya de Nisa. D'aquesta regió incerta també provenia Silè, que així mayeix va protegir Dionís, i en va ser el seu preceptor i, més tard, un lleial company.[3]

En alguns relats, les Nisíades o nimfes de la muntanya de Nisa, es confonen amb les Híades, o bé s'utilitza el terme (igual que també passa amb les denominacions Atlàntides o Dodònides) col·lectivament per a les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís. Els Himnes homèrics fan referència a aquestes nimfes.[4] en el que està dedicat precisament a Dionís. Nonnos de Panòpolis diu que Nisa era la companya d'armes de Dionís quan va viatjar a l'Índia.[5]

Es pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa són en el seu honor. Flavi Arrià diu que Dionís va posar el nom de Nisa a una ciutat a l'Índia després d'obtenir una gran victòria.[6] També es va posar el seu nom a un asteroide: el (44) Nisa.

Segons Gai Juli Higí, Dionís va demanar a Medea que Nisa i les seves germanes fossin rejovenides, i així va ser.[1] Més tard, el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació.[3]

  1. 1,0 1,1 Gai Juli Higí. Faules, 182
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, III, 70
  3. 3,0 3,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Baecelona: Edicions de 1984, 2008, p. 141, 266. ISBN 9788496061972. 
  4. Himnes homèrics, XXVI, 3-10
  5. Nonnos de Panòpolis. Dionisíaques, XXIX, 272
  6. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, V, 1, 1-6

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne