No Line on the Horizon

No Line on the Horizon

Tipus	Àlbum d'estudi
Artista	U2
Publicat	27 de febrer de 2009
Enregistrat	Fez, New York, Hanover Quay Studios a Dublín, Olympic Studios a Londres, Juny 2007 -Desembre 2008
Gènere	Rock, post-punk
Durada	53:44
Llengua	anglès
Discogràfica	Interscope
Portada	Hiroshi Sugimoto
Productor	Brian Eno, Daniel Lanois, Steve Lillywhite Allmusic 2009 BBC Music (favourable) 2009 Blender 2009 Mojo 2009 NME (7/10) 2009 Q 2009 Rolling Stone 2009 RTÉ 2009 Spin 2009 TIME (unfavourable) 2009
Format	estríming de música
Pistes 1. No Line on the Horizon (en) 2. Magnificent (en) 3. Moment of Surrender (en) 4. Unknown Caller (en) 5. I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight (en) 6. Get On Your Boots (en) 7. Stand Up Comedy (en) 8. Fez – Being Born (en) 9. White as Snow (en) 10. Breathe (en) 11. Cedars of Lebanon (en)
Cronologia
← How to Dismantle an Atomic Bomb (2004) Songs of Innocence (2014) →
Senzills de No Line on the Horizon
Get on Your Boots Magnificent I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight

No Line on the Horizon és el dotzè àlbum d'estudi de la banda irlandesa de rock U2, llançat al mercat el 27 de febrer de 2009. L'àlbum és el primer d'U2 des del How to Dismantle an Atomic Bomb del 2004, el buit més important entre àlbums en la carrera de la banda. Inicialment estava previst editar el material com a dos EP, titulats Daylight i Darkness, però la banda va decidir al final combinar-los en un de sol.^[1] El fotògraf Anton Corbijn va gravar una pel·lícula, anomenada Linear, per ser editada conjuntament amb l'àlbum, i inclosa en algunes de les edicions especials del disc.

U2 va començar a treballar en l'àlbum el 2006 amb el productor musical Rick Rubin, però van arxivar gran part del material d'aquelles sessions. Des del juny de 2007 fins al desembre de 2008, la banda va col·laborar amb Brian Eno i Daniel Lanois, qui van produir i co-escriure alguens de les noves cançons. La composició i l'enregistrament van dur-se a terme als Estats Units, el Regne Unit, Irlanda i el Marroc. El grup va voler editar No Line on the Horizon el novembre de 2008; després de compondre de 50 a 60 cançons, van posposar el llançament perquè volien continuar escrivint.

Prèviament al llançament del disc, U2 van anunciar que la involucració d'Eno i Lanois en el projecte, així com l'estada de la banda a Fez, Marroc, havia donat com a resultat un disc més experimental que els dos anteriors; la banda va comparar el salt en l'estil amb el qual s'havia donat entre The Joshua Tree (1987) i Achtung Baby (1991). Sobre el llançament, No Line on the Horizon va rebre en general una crítica favorable, tot i que molts van ressaltar que no era tan experimental com s'havia suggerit. El disc no va ser tant reeixit comercialment com s'havia previst, i la banda va expressar el seu descontentament per les relatives baixes vendes. Des de l'any 2009, U2 va promocionar l'àlbum amb la gira U2 360° Tour.^[2] La banda ha revelat plans per a llançar un disc de continuació, amb el nom de Songs of Ascent.