![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fabricant | Nokia ![]() |
Llançament | 2003 ![]() |
Unitats venudes | 250.000.000 ![]() |
Característiques | |
Dimensions | 106 (![]() ![]() ![]() |
Pes | 86 g ![]() |
Sistema operatiu | Series 40 (en) ![]() ![]() |
Emmagatzematge | memòria dinàmica de la llibreta de contactes:
|
Bateria | Nokia BL-5C
|
Pantalla | Monocromàtica, 96 × 65 px |
Melodies | monotònic |
Altres | Llanterna incorporada Alarma Cronòmetre Calculadora Compositor Estalvi de pantalla |
Id. GSMArena | 512 |
El Nokia 1100 (i variants molt relacionades, com el 'Nokia 1101' i el Nokia 1108 ') és un telèfon mòbil bàsic GSM produït per Nokia. Més de 250 milions de dòlars s'han venut des del seu llançament a finals de 2003,[1] fent que sigui el telèfon més venut del món auricular[2] i el dispositiu d'electrònica de consum més venut del món en aquella època.[3] El model es va suspendre el 2009.[4]
El 1100 va aconseguir la seva popularitat malgrat haver estat realitzat durant un temps en què els telèfons mòbils més moderns amb més funcions (per exemple, pantalla a color, càmera interna) estaven disponibles al mercat. Estava orientat als països en desenvolupament i als usuaris que no necessitaven funcions avançades més enllà de les trucades i missatges de text SMS, despertador, recordatoris, etc.[5]
El 1100 és similar als models descatalogats 5110/3210/3310 que es trobaven entre els telèfons mòbils més populars del món durant el seu temps, abans que els telèfons desenvolupessin diverses funcions noves, com ara càmeres, tons de trucada polifònics i pantalles de colors.
El Nokia 1100 va ser dissenyat en el Nokia Design Center de Califòrnia,[6] i patentat per als Estats Units pel búlgar-americà dissenyador Dimitre Mehandjiysky.[7]
Nokia va vendre un mil·lenèsel de telèfons mòbils Nokia 1100 a Nigeria al 2005.[8]
A principis de 2009, va ser a la notícia a causa d'un defecte del microprogramari[9] en un lot de telèfons que es van fabricar en la planta de Bochum, Alemanya.[10] Es podria suposar que el telèfon es podia programar per rebre missatges dirigits a un número de telèfon diferent i així rebre dades confidencials, com ara les dades bancàries en línia.[11] Aquest defecte va ser portat a l'atenció de les autoritats després d'haver venut alguns telèfons per més de $32,000.[12][13]