Nord Stream | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Gasoducte | |||
Cronologia | ||||
fuites de gas del Nord Stream de 2022 | ||||
Format per | Nord Stream Nord Stream 2 | |||
Nord Stream 2 | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Gasoducte | ||
Part de | Nord Stream | ||
Cronologia | |||
fuites de gas del Nord Stream de 2022 | |||
Característiques | |||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
Mesura | 1.234 () km | ||
Localització geogràfica | |||
Entitat territorial administrativa | Exclusive economic zone of Germany in the Baltic Sea (Alemanya) (en) , zona econòmica exclusiva de Dinamarca, Alemanya, Rússia i zona econòmica exclusiva de Suècia | ||
Localització | Mar Bàltica | ||
Banyat per | Mar Bàltica | ||
Activitat | |||
Gestor/operador | Nord Stream 2 AG (en) | ||
Lloc web | nord-stream2.com → (2022) | ||
Nord Stream (noms anteriors: North Transgas i North European Gas Pipeline; rus: Северный поток: Severny potok) és un sistema de gasoductes que transporta milions de metres cúbics de gas natural a través de les aigües de la mar Bàltica, des de Rússia fins a Alemanya.[1]
Inclou dos oleoductes actius que van des de Víborg fins a Lubmin, prop de Greifswald, formant el Nord Stream original, i dos oleoductes addicionals que van des d'Ust-Luga fins a Lubmin, denominats Nord Stream 2. A Lubmin les línies es connecten amb la línia OPAL a Olbernhau, a la frontera txeca, i a la línia NEL a Rehden, a prop de Bremen.[1]
El Nord Stream original és propietat i gestionat per Nord Stream AG, l'accionista majoritari de la qual és l'empresa energètica estatal russa Gazprom, i Nord Stream 2 és propietat de Nord Stream 2 AG, que també és una filial al 100% de Gazprom.
La primera línia de Nord Stream (també coneguda com Nord Stream 1)[2] es va construir al maig de 2011 i es va inaugurar el 8 de novembre de 2011.[3] La segona línia de Nord Stream es va construir el 2011-2012 i es va inaugurar el 8 d'octubre de 2012. Amb 1.222 km de longitud, Nord Stream és l'oleoducte submarí més llarg del món, superant l'oleoducte Langeled.[4] La posada en marxa del Nord Stream 2 es va dur a terme el 2018–2021.[5]
Nord Stream té una capacitat anual de gas de 55.000 milions de m3 i s’espera que l'addició de Nord Stream 2 dobli aquesta capacitat fins a un total de 110.000 milions de m3.[6]
Els Estats Units, Ucraïna i altres països d’Europa Central i Oriental s’han oposat durament als projectes Nord Stream per la preocupació que els oleoductes augmentessin la influència de Rússia a Europa i per la gran reducció de les taxes de trànsit per l’ús de gasoductes alternatius als països d'Europa Central i Oriental. Els constructors sostenen que el gasoducte és més important per a Alemanya que per a Rússia, que podria vendre el gas a la Xina i altres països asiàtics.
El nom «Nord Stream» es refereix ocasionalment a una xarxa de gasoductes més àmplia, incloent el gasoducte Rússia i altres connexions a Europa Occidental. La primera línia de Nord Stream 2 es va completar al juny de 2021 i la segona línia es va completar al setembre de 2021,[7] segons va anunciar Gazprom, i està destinada a duplicar els subministraments de gas natural de Rússia a Alemanya passant per alt Ucraïna.[8]