Back Норма (опера) Bulgarian Norma (opera) Czech Norma (opera) Danish Norma (Oper) German Νόρμα (όπερα) Greek Norma (opera) English Norma (opero) Esperanto Norma (ópera) Spanish Norma (ooper) Estonian Norma (opera) Basque
 Giuditta Pasta com a Norma | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Vincenzo Bellini |
| Llibretista | Felice Romani |
| Llengua original | Italià |
| Basat en | Norma, ou L'infanticide d'Alexandre Soumet (François-René de Chateaubriand ) |
| Creació | 1831 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Opera seria |
| Parts | dos |
| Format per | Casta diva |
| Lloc de la narració | Gàl·lia |
| Època d'ambientació | Dècada del 50 aC i Guerra de les Gàl·lies |
| Personatges | |
| Estrena | |
| Estrena | 26 de desembre de 1831 |
| Escenari | Teatro de La Scala de Milà, |
| Director musical | Alessandro Rolla |
| Intèrpret | Orquestra del Teatro alla Scala de Milà i Cor del Teatro alla Scala de Milà |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 4 de juny 1835, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) |
| Estrena al Liceu | 16 d'octubre de 1847 (el 3 de febrer de 1838, la Societat del Liceu l'havia fet al Teatre de Montsió) |
 
| |
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.[1] Fou estrenada al Teatre de La Scala de Milà el 26 de desembre de 1831. A Catalunya s'estrenà al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1835; al Gran Teatre del Liceu no va fer-se fins al 16 d'octubre de 1847, mig any després d'haver-se inaugurat, i va ser la tercera òpera d'estrenar-s'hi.[2]
És una òpera de bel canto, el personatge protagonista de la qual, Norma, es considera com un dels més difícils del repertori de soprano. Al segle xx poques cantants el van poder interpretar amb èxit. Destaquen, tanmateix, les interpretacions de Rosa Ponselle, als anys 20, Joan Sutherland i Maria Callas als anys 50 i 60. Al final del segle es va imposar la interpretació de Montserrat Caballé.
No sols és l'obra mestra i més coneguda de Bellini, sinó la més universal i la que millor aguanta el pas dels anys. L'enlluernadora ària casta diva[3] és una de la grans peces del bel canto, i una dura prova per a qualsevol soprano que es preï.
- ↑ «Norma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Norma: Vincenzo Bellini. Gran Teatre del Liceu, 2022, p. 28.
- ↑ «Aria “Norma: Atto I, scena 1. Scena e cavatina “Casta diva, che inargenti” (Norma, coro)”». MetaBrainz Foundation. [Consulta: 11 febrer 2024].