Normal (geometria)

En geometria, una normal és un objecte (per exemple, una línia, un raig o un vector) que és perpendicular a un objecte donat. Per exemple, la línia normal a una corba plana en un punt donat és la recta perpendicular a la recta tangent a la corba en el punt.^[1]

Un vector normal de longitud 1 s'anomena vector normal unitari. Un vector de curvatura és un vector normal la longitud del qual és la curvatura de l'objecte. La multiplicació d'un vector normal per −1 dona com a resultat el vector oposat, que es pot utilitzar per indicar els costats (per exemple, interior o exterior).^[2]

En l'espai tridimensional, una superfície normal, o simplement normal, a una superfície en el punt P és un vector perpendicular al pla tangent de la superfície en P. La paraula normal també s'utilitza com a adjectiu: una recta normal a un pla, la component normal d'una força, el vector normal, etc. El concepte de normalitat es generalitza a l'ortogonalitat (angles rectes).

El concepte s'ha generalitzat a varietats diferenciables de dimensió arbitrària incrustades en un espai euclidià. L' espai vectorial normal o espai normal d'una varietat en un punt ${\displaystyle P}$ és el conjunt de vectors que són ortogonals a l'espai tangent a ${\displaystyle P.}$ Els vectors normals són d'especial interès en el cas de corbes llises i superfícies llises.

La normal s'utilitza sovint en gràfics per ordinador en 3D (fixeu-vos en el singular, ja que només es definirà una normal) per determinar l'orientació d'una superfície cap a una font de llum per a l'ombra plana, o l'orientació de cadascuna de les cantonades de la superfície (vèrtexs) per imitar una superfície corba amb ombrejat Phong.

El peu d'una normal en un punt d'interès Q (anàleg al peu d'una perpendicular) es pot definir en el punt P de la superfície on el vector normal conté Q. La distància normal d'un punt Q a una corba o a una superfície és la distància euclidiana entre Q i el seu peu P.^[3]