La coneguda imatge del “Mustang” | |
Tipus | Caça / Caça d'escorta |
---|---|
Fabricant | North American Aviation |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Dissenyat per | Edgar O. Schmued |
Primer vol | 26 d'octubre de 1940[1] |
Dimensions | 4,08 () m |
Sostre de vol | 12.800 metres |
En servei | 1941 - 1984 |
Estat | República Dominicana[2] |
Operador/s | |
Altres usuaris | Austràlia (Royal Australian Air Force) Bolívia Canadà (Royal Canadian Air Force) Corea del Sud Costa Rica Cuba El Salvador Filipines França Guatemala Haití Indonèsia Israel Itàlia Japó Nicaragua Nova Zelanda Països Baixos Polònia República Dominicana Somàlia Sud-àfrica Suècia Suïssa Taiwan Unió Soviètica Uruguai Xina |
Producció | Estats Units |
Construïts | més de 15.000[3] |
Variants | 18 |
El North American P-51 “Mustang” («cavall salvatge americà»), va ser un dels darrers caces d'hèlix que van entrar en el conflicte de la Segona Guerra Mundial; era un avió molt ràpid (més de 700 km/h en vol horitzontal). Era un producte estatunidenc, sol·licitat per la RAF, i també el va fer servir la USAAF tot i axó no va triomfar fins que no va dur el motor anglès Rolls Royce Merlin.
Va tenir un destacat paper com a caça de llarg abast, ideal per poder acompanyar els bombarders aliats quan es desplaçaven en grans quantitats sobre territori ocupat per dur a terme les seves operacions de bombardeig, en el que el denominaven “the little friend” (el petit amic).[1] També es pot dir que és un avió del qual s'ha fet una propaganda excel·lent.