(el) Νεαραί διατάξεις | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Autor | Justinià I |
Llengua | llatí |
Novellae (en grec:Νεαραί διατάξεις, en llatí Novellae Constitutiones) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae. A més d'aquestes lleis, també reben el nom de novellae les incloses en altres textos compilatoris fets a occident, com el Breviarium d'Alaric II.
El nom llatí novella (plural:novellae) no es va fer servir en el moment de la promulgació d'aquestes lleis, sinó que se'ls va donar posteriorment quan van ser compilades per juristes i per distingir-les de les lleis més antigues, ja que la paraula novellae vol dir «noves». Tot i que el Codi Justinià es va començar a compilar a proposta de l'emperador Justinià I i durant el seu regnat, les novellae es van començar a compilar posteriorment a partir del 535, com un annex a l'anterior llibre que ja s'havia donat per acabat, i les darreres són del 565, encara que la majoria van ser publicades entre el 535 i el 539. Algunes van ser les normes dictades després de la publicació del Codi, o les que corregien els defectes del Codi.[1]
El text en grec consisteix en 165 novellae com a mínim (potser 168) de les quals 159 corresponen a Justinià i la resta a Justí II i Tiberi II. Tracten sobre l'administració de l'estat, afers eclesiàstics i lleis civils. En llatí hi ha un epítom amb 125 novellae, i una traducció de 134 normes coneguda com a Authenticum o Liber Authenticorum, sent el compilador un autor desconegut.