Back Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía Spanish Nuevas Poblaciones de Andalucía y Sierra Morena French Novas Poboacións de Andalucía e Serra Morena Galician
| ||||
| Tipus | intendència espanyola i intendancy of the Spanish Empire (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Capital | La Carolina | |||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | castellà | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1767 | |||
| Dissolució | 1835 | |||
| Següent | Andalusia | |||
Les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena foren una intendència espanyola que es va crear el 1767, durant el regnat de Carles III, i que va ser definitivament suprimida el 1835.[1] Durant la seva existència aquesta intendència va ser la «cinquena província andalusa», i tingué el mateix nivell polític i administratiu que els quatre regnes d'Andalusia: Còrdova, Jaén, Sevilla i Granada.
La seva creació es deu a un projecte il·lustrat elaborat per Campomanes i encomanat a Pablo de Olavide, que consistia a poblar les grans extensions despoblades existents en el curs del Camí Ral d'Andalusia: el desert de Sierra Morena al regne de Jaén, el desert de la Parrilla, entre Còrdova i Écija, i el desert de la Monclova, entre Écija i Carmona. L'objectiu era millorar la seguretat del trànsit de persones i mercaderies que hi circulaven, especialment dels perills derivats del bandolerisme. Per a això es va fomentar en aquests llocs l'agricultura i la indústria, atraient colons catòlics de l'Europa Central, principalment del Baix Rin (alemanys i francesos) i suïssos. Els primers colons van ser portats per l'aventurer bavarès Johann Kaspar Thürriegel.[a]
La iniciativa pretenia implantar una nova organització social, alliberada en certa manera de les restriccions jurisdiccionals de l'Antic Règim.[b] Per a això es va redactar el Fuero de las Nuevas Poblaciones, que regulava els aspectes de la vida econòmica i social dels colons.[3]
| « | Article 5. La primera feina del Superintendent d'aquestes poblacions ha de ser elegir els llocs en què s'han d'establir assegurar-se que siguin sans, ben ventilats, sense aigües estancades que ocasionen malalties; aixecant un plànol perquè, d'aquesta manera, en tots els dubtes que sorgeixin, es tingui a la vista la posició material dels terrenys i se'n pugui fer càrrec.
Article 75. No hi haurà estudis de Gramàtica a cap d'aquestes noves poblacions, i encara menys d'altres facultats majors, en observança del que s'ha disposat a la llei del Regne, que amb raó els prohibeix a llocs d'aquesta naturalesa, els habitants dels quals s'han de dedicar a llaurar, criar el bestiar i a les arts mecàniques com a nervi de la força d'un Estat... |
» |
Els nous assentaments no reberen el nom de ciutat o vila sinó que es coneixien com a feligresies i aldees, i totes en conjunt com a «Nuevas Poblaciones». La capitalitat de la intendència i la seu de l'Intendent es va establir a La Carolina, que ja s'havia acabat de construir el 1770, i a La Carlota.
Amb la caiguda de Pablo de Olavide el 22 de març de 1795, Tomás González Carvajal va ser nomenat Intendent.
- ↑ «Decret de 5 de març de 1835». Arxivat de l'original el 2017-05-17. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/atlasterritorio/at/pdf/27_lasnuevaspoblaciones.pdf
- ↑ Real Cédula de su Magestad y señores de su Consejo que contiene la Instrucción y fuero de población, que se debe observar en las que se formen de nuevo en la Sierramorena con nativos y estrangeros Católicos, año 1767 en Madrid Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.