Nycticebus

Nycticebus

Mama beti
Període
Miocè inferior – recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Lorisidae
Gènere	Nycticebus Geoffroy, 1812
Espècies
N. bancanus N. bengalensis N. borneanus N. coucang N. javanicus N. kayan ?N. linglom † N. menagensis N. pygmaeus
Distribució

Nycticebus és un gènere de primats pertanyent al subordre dels estrepsirrins. Viuen al sud i el sud-est d'Àsia, des de Bangladesh i el nord-est de l'Índia a l'oest fins a les Filipines a l'est, i des de la província xinesa de Yunnan al nord fins a l'illa de Java al sud. Diverses classificacions anteriors reconeixien menys espècies, però a 2015 se'n consideraven vàlides nou: N. bancanus, N. bengalensis, N. borneanus, N. coucang, N. javanicus, N. kayan, ?N. linglom, (extinta), N. menagensis i N. pygmaeus. Els seus parents més propers són els altres lorisiformes, és a dir, els loris esvelts, els potos, els falsos potos, els anguatibs i els gàlags. Tenen una relació més llunyana amb els lèmurs. La seva història evolutiva és incerta, car el registre fòssil és escàs i els estudis basats en el rellotge molecular han donat resultats divergents.

Tenen el cap arrodonit, el musell petit, ulls grans i patrons de coloració del pelatge diferents a cada espècie. El seu tronc és llarg i les extremitats anteriors i posteriors tenen gairebé la mateixa longitud, cosa que els permet girar-se i arribar a branques properes. Les mans i els peus tenen adaptacions per a pinçar objectes i mantenir-se agafats a les branques durant molt de temps. La seva mossegada és verinosa, característica molt inusual en els mamífers que només es dona en altres lorísids. El verí és una toxina produïda per una glàndula del braç. Quan el primat llepa la glàndula, la secreció es barreja amb la saliva i s'activa. Mosseguen per a dissuadir possibles depredadors i fins i tot apliquen verí al pelatge de les cries per tal de protegir-les. Es desplacen a poc a poc i silenciosament, aturant-se i romanent immòbils quan se senten amenaçats.

A part dels humans, els seus únics depredadors documentats són les serps, les àguiles astor de l'Índia i els orangutans de Sumatra, tot i que se sospita que també ho són els gats, les civetes i els ossos malais. La seva estructura social encara és desconeguda, tot i que se sap que es comuniquen mitjançant marques olfactives. Els mascles són molt territorials. La gestació és prolongada i el seu desenvolupament gradual, de manera que les cries depenen de la cura dels seus pares. Són omnívors i mengen animals petits, fruita i goma, entre altres aliments.

Cinc de les espècies del gènere apareixen com a vulnerables o en perill d'extinció a la Llista Vermella de la UICN. La caça per a la seva utilització en medicina tradicional i per a la seva venda com a animals de companyia exòtics és la principal amenaça per a la seva supervivència, tot i que també els afecta la destrucció i la fragmentació del seu hàbitat. S'han pres diverses mesures per a preservar-los, com ara prohibir-ne la venda i protegir-los del comerç internacional mitjançant la seva inclusió a l'Apèndix I de la CITES. Tanmateix, encara són venuts obertament a mercats del sud d'Àsia i transportats com a contraban a altres països.