Àlies | MAR |
---|---|
Classe | Trial |
Fabricant | OSSA |
Producció | 1972-1977 |
Similars | Explorer |
Configuració | |
Motor | Monocilíndric 2T refrigerat per aire |
Transmissió | Per cadena |
Suspensió | Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr) |
Frens | Tambor 122 mm (dv i dr) |
Pneumàtics | 2,75 x 21 (dv) i 4,00 x 18 (dr) |
Cronologia | |
← Pluma/Plonker 250 (1969) TR 77 (1977) → |
L'OSSA Mick Andrews Replica, més coneguda com a MAR o M.A.R. (i sovint anomenada simplement «la Mick Andrews»),[1] fou un model de motocicleta de trial fabricat per OSSA entre 1972 i 1977.[2] Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren quatre versions, totes elles amb les següents característiques generals: dipòsit i tapes de filtre per separat en color blanc amb franges verdes, motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 244 cc i després de 310 cc[3]), bastidor de doble bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Presentada el 1971[4] i comercialitzada d'ençà de 1972, la MAR era l'esperada resposta d'OSSA a les reeixides Bultaco Sherpa T de 1965 i Montesa Cota de 1968, els dos innovadors models creats pels fabricants catalans que havien revolucionat un esport, el trial, practicat fins aleshores amb feixugues motocicletes britàniques propulsades amb motor de quatre temps.[5] Un cop a la venda, la MAR demostrà estar al mateix nivell, pel cap baix, de les seves competidores i esdevingué la tercera en discòrdia tant al vessant esportiu com al comercial. Durant anys, les Sherpa, Cota i MAR foren considerades les millors motocicletes de trial del món[6][7] i assoliren tota mena d'èxits esportius fins que la crisi de començaments de la dècada de 1980 provocà el tancament d'OSSA i Bultaco i feu entrar en decadència a Montesa.
La MAR deu el seu nom a Mick Andrews,[8] el millor pilot de trial de l'època i un dels més recordats de la història d'aquest esport, ja que era una rèplica exacta del prototipus que havia estat desenvolupant l'anglès d'ençà de 1967 en estreta col·laboració amb l'enginyer Eduard Giró (un prototipus amb el qual Andrews havia guanyat fins al 1971 dues edicions dels Sis Dies d'Escòcia de Trial i un Campionat d'Europa). El 1972, pilotant ja una MAR com la de les botigues, Andrews repetí victòria a Escòcia i al campionat europeu. A final de temporada, però, acceptà una milionària oferta de Yamaha[9][10] i abandonà OSSA, deixant enrere una llarga etapa durant la qual contribuí en gran manera a augmentar la popularitat de la marca catalana a Europa.[11]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades elpais
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades tibi