Obiter dictum (generalment utilitzat en la seva forma plural, obiter dicta) és una expressió en llatí que significa literalment dit de passada.[1] Fa referència a aquells arguments exposats en la part considerativa d'una sentència o resolució judicial que corroboren la decisió principal, però manquen de poder vinculant, perquè la seva naturalesa és merament complementària.[2]
És el propi jutge el que opina sobre un tema en concret, i és aquesta opinió la que més tard es pot prendre com a vàlida per a l'ús en un procés judicial, però mai tindrà valor de llei.