Obliterador

Es diu obliterador, estampilla o mata-segells^[1][2] a la marca tintada, dita obliteració, emprada pels serveis de correus per a invalidar un segell de manera que no es torni a utilitzar.^[3]

Amb el naixement dels segells a mitjan segle xix va aparèixer el problema d'haver d'evitar que s'utilitzessin en ocasions successives eludint així l'obligació del seu pagament. Per això es va crear un segell o timbre que en l'argot postal espanyol es diu «matasellos».

És una de les marques postals que els serveis de Correu estampen o estampaven sobre els efectes postals franquejats. Altres poden ser les marques de certificat, les taxes, els portejos o els datadors. Totes aquestes marques poden ser manuscrites, tot i que el més usual és que provinguin de l'estampació d'un encuny.

Limitant-nos a la funció d'obliteració, l'encuny emprat pot ser un d'específic o bé un datador; en aquest cas la seva estampació complia un doble objectiu: la obliteració i el registre de la data de sortida de l'efecte postal.

A l'estat espanyol el primer obliterador nascut amb aquesta funció exclusiva va ser l'anomenat 'Aranya', al 1850, tot i que també s'utilitzava el datador d'origen prefilatèlic 'Baeza', que data de 1842.

D'aleshores ençà s'han dissenyat i emprat multitud d'encunys manuals (i també sistemes mecànics d'anul·lació, com els rodets) que han tingut vigències limitades.

Podem classificar els obliteradors en els següents tipus:

• Muts. Les parrilles, les reixetes, els diferents rombos de punts, etc.
• Numerals. Incorporen un número indicatiu de l'estafeta o administració postal d'origen.
• Datadors. Descriuen la oficina/estafeta d'origen i la data de sortida de l'efecte cap el seu destí