L'Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura fou un organisme espanyol creat el desembre de 1939, en els primers temps del franquisme amb l'objectiu de promoure i administrar la construcció d'habitatges a bon preu. Va estar adscrit a la Delegación Nacional de Sindicatos (sindicat únic vertical creat per la Falange); inicialment depenia del Ministeri de Governació i, a partir de 1957, del Ministeri d'Habitatge.[1]
Durant els seus primers quinze anys gairebé no va promoure cap construcció, però l'any 1954 es va endegar el primer Pla Nacional de l'Habitatge i fou l'organisme promotor de diversos polígons d'habitatges protegits.[2] A Catalunya destaquen els de Trinitat i Verdum (Barcelona, 1954), Onésimo Redondo (actualment La Florida, l'Hospitalet, 1954), Sant Roc (Badalona, 1956), La Pau (Barcelona, 1963), Sant Cosme (El Prat, 1964), Pomar (Badalona, 1967), 5 Rosas (Sant Boi, 1967), Badia (1971), Gornal (l'Hospitalet, 1972), etc.[3]
- ↑ «Obra Sindical del Hogar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ALQUÉZAR PENÓN, Javier «“Ni un hogar sin lumbre". Política social de la vivienda en el franquismo. La Obra Sindical de la Vivienda en Andorra y Ariño.». Estudios, 2016, pàg. 91-98. Arxivat de l'original el 2018-02-05 [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ «Los polígonos de la OSH». Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 1974.