Tipus | roca volcànica i vidre volcànic |
---|---|
Color | negre, marró i roig |
L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂). És un vidre (però no cristall) volcànic negre o molt fosc, de vegades amb reflexos metàl·lics. Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques.[1][2][3]
L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Amb el microscopi, hom pot veure que no la formen cristalls, sinó un vidre amorf homogeni.[1] Sovint se la classifica com a mineraloide.
L'obsidiana es produeix a partir de lava fèlsica, rica en elements més lleugers com el silici, l'oxigen, l'alumini, el sodi i el potassi. Es troba habitualment dins dels marges de les colades de lava riolita conegudes com a colades d'obsidiana. Aquests fluxos tenen un alt contingut de sílice, atorgant-los una alta viscositat. L'alta viscositat inhibeix la difusió dels àtoms a través de la lava, la qual cosa inhibeix el primer pas (nucleació) en la formació de cristalls minerals. Juntament amb el refredament ràpid, això resulta en un vidre natural que es forma a partir de la lava.[4]
L'obsidiana és dura, trencadissa i amorfa; per tant, es fractura amb vores afilades. Antigament, s'utilitzava per fabricar eines de tall i perforació, i s'ha utilitzat experimentalment com a fulles de bisturí quirúrgic.[5]