Back أكرينة Arabic Okarina Azerbaijani Акарына Byelorussian Окарина Bulgarian Okarina Breton Okarína Czech Ocarina Danish Okarina German Οκαρίνα Greek Ocarina English
 | |
 | |
| Tipus | flautes de vas amb conducte, amb forats per als dits i vessel flute (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 421.221.422 |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | ocarinist (en) |
L'ocarina és un instrument musical de vent descendent dels xiulets, un dels instruments més antics de la història de la humanitat.[1] L'ocarina europea moderna, dita «clàssica» és un instrument popular dissenyat a Itàlia pels volts del 1853 pel jovencell Giuseppe Donati, d'on li prové el nom, que és el diminutiu d'oca, és a dir, oqueta, en l'emilià-romanyol.[2][3]
És un aeròfon, classificat amb el número 421.221.42 a la classificació Hornbostel-Sachs, és a dir, «Flautes de recipient o globulars amb conducte [intern]», i «amb forats per als dits». Té un so molt determinat; l'instrument generalment és petit, de forma ovoide, amb un broc per a bufar-hi. El material més comú de què és fet és la terra cuita, amb una forma d'ocell, de patata o d'ou, amb diversos forats per als dits.[4][5]
- ↑ «21. L'Ocarina, un petit instrument conegut a tot el món»[Enllaç no actiu], audioguia del Museu de la Música de Barcelona. [Consultat el 18-05-2021].
- ↑ «ocarina». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ocarina» (anglès) al Grove Music Online, Grove Dictionary of Music and Musicians, Oxford University Press. [Consultat el 18-05-2021].
- ↑ «ocarina». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 de Gener de 2018].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ocarina». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. [Consulta: 8 de febrer de 2018]