Oceanografia

L'oceanografia és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i el seu contacte amb l'atmosfera, els fons marins i les terres emergides, tenint en compte la interconnexió funcional entre els sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.^[1]

L'oceanografia, del grec antic ὠκεανός: oceà i γραφή: escriptura, també anomenada oceanologia, ciència del mar, ciència oceànica i ciència marina, s'ocupa de l'estudi científic de l'oceà. La paraula «oceanografia» fou emprada per primer cop l'any 1584, en francès océanographie,. A partir del 1880 apareix en alemany oceanographie i més endavant ja és adoptada per la majoria de llengües europees.

L'oceanografia és una ciència de la Terra, que cobreix una àmplia gamma de temes, com ara els corrents oceànics, les ones i la dinàmica de fluids geofísics; fluxos de diverses substàncies químiques i propietats físiques dins de l'oceà i a través dels seus límits; dinàmica dels ecosistemes; la tectònica de plaques i la geologia del fons marí. Els oceanògrafs abracen diverses disciplines científiques per aprofundir en la comprensió dels oceans, incorporant coneixements de l'astronomia, la biologia, la química, la geografia, la geologia, la hidrologia, la meteorologia i la física.^[2]