(grc) Ὀδύσσεια | |
---|---|
Cap d'Odisseu, recuperat de la Vila de Tiberi a Sperlonga | |
Tipus | obra literària |
Autor | Homer |
Llengua | grec antic |
Publicació | antiga Grècia |
Format per | 24 |
Edició en català | |
Traductor | Carles Riba (1948) Joan Alberich i Mariné (1998) Joan F. Mira (2011) |
Dades i xifres | |
Tema | Guerra de Troia |
Gènere | poema èpic |
Parts | 12.109 versos |
Personatges | |
Lloc de la narració | mar Mediterrània |
Representa l'entitat | episodi de l'Odissea |
Sèrie | |
Part de | èpica homèrica |
Cicle èpic | |
← Ilíada Telegonia → | |
Altres | |
Sistema de classificació Dewey (DDC) | 883.01 |
Identificador Library of Congress Classification | PA4021-PA4022 |
L'Odissea (grec antic: Ὀδύσσεια) és el segon dels dos grans poemes èpics en grec antic que hom atribueix a Homer. És una de les obres literàries més antigues que encara tenen un gran nombre de lectors en temps moderns. Igual que la Ilíada, es divideix en vint-i-quatre cants. Narra les peripècies d'Odisseu (o Ulisses), un heroi grec rei d'Ítaca, en el seu retorn a casa després de la guerra de Troia. Acabat el conflicte després de deu anys, la seva tornada de Troia a Ítaca, passant per Àfrica i el sud d'Europa, en dura uns altres deu, en el decurs dels quals es troba tot un seguit de perills i adversaris que es cobren la vida de tots els seus companys de viatge. Mentrestant, a Ítaca, la seva llarguíssima absència fa que hom doni Odisseu per mort, així que la seva muller, Penèlope, i el seu fill, Telèmac, han de contendre amb un grup de pretendents odiosos que es disputen la mà de Penèlope.
Es considera l'Odissea un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és notòria en molts temes de mitologia, en obres modernes (com a James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula odissea ha passat a significar ‘viatge ple d'aventures’ en la llengua comuna.
En català s'han fet diverses traduccions de l'Odissea, entre les quals destaquen les versions en hexàmetres de Carles Riba (1919, 1947-1948 i 1953, la darrera controlada pel poeta, publicada per Editorial Alpha i reeditada en dos volums el 2010 per La Casa dels Clàssics amb correccions i el text grec original en la Col·lecció Bernat Metge)[1] i de Joan F. Mira el 2011, publicada per Edicions Proa.[2][3]