Back Ardenne-offensief Afrikaans معركة الثغرة Arabic Arden əməliyyatı (1944) Azerbaijani آردن دؤیوشو AZB Арденска офанзива Bulgarian Ardenska ofanziva BS Арденнан хьуьнан тӀoм (1944—1945) CE Bitva v Ardenách Czech Ardenneroffensiven Danish Ardennenoffensive German
|
Aquest article tracta sobre l'offensiva de la Segona Guerra Mundial. Si cerqueu l'offensiva de la Primera Guerra Mundial, vegeu «Batalla de les Ardenes (1914)». |
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 Soldats americans de la 75ª Divisió fotografiats a les Ardenes durant la batalla. | |||
| Tipus | ofensiva militar  | ||
| Data | 16 de desembre de 1944 a 25 de gener del 1945 | ||
| Període | Segona Guerra Mundial | ||
| Coordenades | 50° 36′ N, 6° 06′ E / 50.6°N,6.1°E | ||
| Lloc | regió de les Ardenes, Bèlgica, Luxemburg i Alemanya resultat = Victòria aliada | ||
| Estat | Bèlgica, Luxemburg i França | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
L'Ofensiva de les Ardenes, anomenada Unternehmen Wacht am Rhein («Operació vigilància del Rin») per la Wehrmacht i coneguda popularment en anglès com a Battle of the Bulge («Batalla del sortint»), fou la darrera ofensiva alemanya de la Segona Guerra Mundial al Front Oriental i va produir-se entre el 16 de desembre de 1944 i el 25 de gener de 1945.[1] Wacht am Rheim va ser recolzada per diverses operacions subordinades com Bodenplatte, Greif i Währung. L'objectiu alemany era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturar Anvers (Bèlgica) per evitar l'ús aliat del seu port i encerclar i destruir quatre exèrcits aliats. D'aquesta manera, es volia forçar els aliats occidentals a negociar un tractat de pau favorable a les Potències de l'Eix.
L'Ofensiva de les Ardenes va ser planejada en secret, gairebé en un silenci radiofònic total. Si bé el Tercer Exèrcit dels Estats Units preveia una gran ofensiva alemanya, l'atac aconseguí sorprendre tothom. A la sorpresa s'afegí la confiança aliada, la seva preocupació amb els seus propis plans ofensius, un pobre reconeixement aeri i la relativa manca de contacte de combat a la zona del Primer Exèrcit americà. D'aquesta manera una secció dèbil del front aliat va rebre l'ofensiva alemanya en un període de mala climatologia, que impedia la participació de les forces aèries aliades. Tot i això, la reacció americana va aconseguir aturar i contraatacar els alemanys i, a la fi de l'ofensiva, havien impedit que els alemanys aconseguissin cap dels seus objectius militars. En aquest sentit, fou una de les batalles més importants de la guerra ja que, a conseqüència, les forces nazis només van poder retirar-se durant la resta de la guerra.
Els alemanys van comprometre més de 410.000 homes, uns 1.400 tancs i vehicles de combat blindats, 2.600 peces d'artilleria i més de 1.000 avions de combat.[2] Entre 63.000 i 104.000 d'aquests homes van ser morts, desapareguts, ferits o capturats. La batalla va esgotar significativament les forces blindades alemanyes, que ja no serien restablertes durant la resta de la guerra. El personal de la Luftwaffe i, més tard, els avions de la Luftwaffe (en les etapes finals del combat) també van patir grans pèrdues. Arran de la derrota, moltes unitats alemanyes experimentades es van quedar sense homes i equipament i els supervivents es van retirar a la Línia Sígfrid.
Les forces aliades van arribar a ser més de 700.000 homes, el màxim de tropes que s'enfrontaren en cap altre combat abans. D'aquests, 80.987 van ser baixa segons les fonts oficials nord-americanes,[3] incloent-hi més de 19.000 víctimes mortals.[4] Fou la batalla individual més gran i sagnant lliurada pels Estats Units d'Amèrica a la Segona Guerra Mundial[5][6] i la tercera campanya més mortífera de la història dels Estats Units. La majoria de les víctimes americanes succeïren els 3 primers dies de la batalla, quan dos dels tres regiments la 106a Divisió d'Infanteria dels Estats Units van ser forçats a rendir-se.
- ↑ «Musée de la Bataille des Ardennes — La Roche-en-Ardenne». [Consulta: 16 desembre 2024].
- ↑ Dupuy, Trevor N.; Bongard, David L.; Anderson, Richard C. Hitler's last gamble: the Battle of the Bulge, December 1944-January 1945 (en anglès). 1st ed. New York: HarperCollins, 1994, p. 18. ISBN 978-0-06-016627-4.
- ↑ Marimón, Sílvia. «Hitler hauria pogut guanyar l’última ofensiva». Ara, 06-06-2015. [Consulta: 16 desembre 2024].
- ↑ Graham, Roger D. (2007). The Nimrods. AuthorHouse. ISBN 978-1-4678-3096-6
- ↑ Ambrose, Stephen E. Americans at war. Jackson: University Press of Mississippi, 1997. ISBN 978-1-57806-026-9.
- ↑ Miller, Donald L.; Commager, Henry Steele. The story of World War II. New York: Simon & Schuster, 2001. ISBN 978-0-7432-1198-7.