Back Tết Offensief Afrikaans هجوم تيت Arabic Tet hücumu Azerbaijani Tet-Offansif BAR Тэцкае наступленне (1968) Byelorussian Argadenn an Tết Breton Tet ofanziva BS Ofenzíva Tet Czech Ymosodiad Tết Welsh Tet-offensiven Danish
| Guerra del Vietnam | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
 Alguns objectius comunistes durant l'Ofensiva del Tet | ||||
| Nom original | Sự kiện Tết Mậu Thân 1968 | |||
| Tipus | campanya militar i ofensiva militar | |||
| Epònim | Any Nou Vietnamita | |||
| Data | Fase 1: 30 de gener – 28 de març de 1968 Fase 2: 5 de maig – 15 de juny de 1968 Fase 3: 17 d'agost – 22 de setembre de 1968 | |||
| Coordenades | 11° N, 107° E / 11°N,107°E | |||
| Lloc | Vietnam del Sud | |||
| Estat | Vietnam | |||
| Resultat | Victòria tàctica estatunidenca i sudvietnamita[1] Victòria política, propagandística i estratègica del Vietnam del Nord.[2] Esgotament del Viet Cong que conduí a la utilització de més mà d'obra nord-vietnamita Punt d'inflexió de la guerra, a causa de l'opinió pública estatunidenca. | |||
| Bàndols | ||||
| ||||
| Comandants | ||||
| ||||
| Forces | ||||
| ||||
| Baixes | ||||
| ||||
L'Ofensiva del Tet (anglès: Tet Offensive; vietnamita Sự kiện Tết Mậu Thân 1968 o Tổng tiến công và nổi dậy Tết Mậu Thân) va ser una de les majors campanyes militars de la Guerra del Vietnam, llançada el 30 de gener de 1968 per les forces del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (FNA) i de l'Exèrcit Popular (EPV) nordvietnamita, contra les forces del govern del Vietnam del Sud de la junta militar titella encapçalada per Nguyễn Văn Thiệu, els Estats Units i els seus aliats. Va ser una campanya d'atacs per sorpresa contra els comandaments civils i militats i centres de control per tot el Vietnam del Sud.[10] El nom de l'ofensiva prové de la festivitat del Tết, l'any nou vietnamita, quan els primers grans atacs van tenir lloc.[11]
Les forces comunistes d'alliberament nacional llançaren una onada d'atacs durant la nit del 30 de gener a les zones tàctiques del I i del II Cos del Vietnam del Sud. Aquest primer atac no començà àmplies mesures defensives. Quan començà la principal operació comunista el matí següent l'ofensiva era per tot el país i ben coordinada, amb més de 80.000 soldats atacant més de 100 pobles i ciutats, incloent 36 de les 44 capitals de província, 5 de les 6 ciutats autònomes, 72 de les 245 ciutats de districte, i Saigon, la capital del sud.[12] L'ofensiva era la major operació militat conduïda per ambdós bàndols en aquell punt de la guerra.
Els atacs inicials colpejaren els exèrcits estatunidenc i sudvietnamita i causaren que perdessin temporalment el control de diverses ciutats, però ràpidament es reagruparen per llançar el contraatac, causant grans baixes en les forces comunistes. Durant la batalla de Huế, els intensos combats que s'estengueren durant tot un mes resultaren en la destrucció de la ciutat per les tropes americanes. Durant el seu control, el FNA i l'EPV executaren centenars de persones acusades de col·laborar amb el règim de Thiệu i les forces dels Estats Units, en el que la premsa nord-americana anomenà Matances de Huế. Al voltant de la base de combat estatunidenca a Khe Sanh els combats van durar dos mesos més. Tot i que l'ofensiva va ser considerada pels Estats Units una derrota militar per a les tropes d'alliberament vietnamites, va tenir un profund efecte en el govern dels Estats Units i en l'opinió pública americana, la qual estava convençuda, tal com els seus líders polítics i militars havien afirmat, que els comunistes no podrien llançar un atac d'aquella magnitud a causa de les seves derrotes prèvies.
L'anomenada Ofensiva del Tet, al capdavall, resultà una victòria política per al Front d'Alliberament Nacional i la República Democràtica del Vietnam en mostrar el fracàs de la intervenció militar dels Estats Units al Vietnam en suport al govern titella del Sud, i marcà un punt d'inflexió, iniciant el període que acabaria amb la retirada de les forces invasores nord-americanes el 1973, i la victòria vietnamita final de 1975.
El terme ofensiva del Tet usualment es refereix a l'ofensiva de gener-febrer de 1968, però també es pot incloure l'anomenat Mini-Tet, que va tenir lloc al maig i a l'agost.
- ↑ Smedberg, p. 188
- ↑ «Tet Offensive». History. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Hoang, p. 8.
- ↑ El règim sudvietnamita estimà que les forces comunistes sumaven 323.000 homes, incloent 130.000 regulars i 160.000 guerrillers. Hoang, p. 10. El MACV estimà la forçà en 330.000. La CIA i el Departament d'Estat van concloure que el nivell de la força comunista estava entre 435.000 i 595.000. Dougan and Weiss, p. 184.
- ↑ Tổng công kích, Tổng nổi dậy Tết mậu thân 1968 (Tet Offensive 1968) - ARVN's Đại Nam publishing in 1969, p. 35
- ↑ No inclou les baixes del ARVN o les estatunidenques que van tenir lloc durant les "batalles frontereres"; morts del ARVN, ferits, or desapareguts de la Fase III; ferits estatunidencs de la Fase III; o desapareguts estatunidencs durant les Fases II i III.
- ↑ Steel and Blood: South Vietnamese Armor and the War for Southeast Asia. Naval Institute Press, 2008. P 33
- ↑ Incloses les baixes que van tenir lloc durant les "batalles frontereres", Tet Mau Than, i la Segona i Tercera Fases de l'ofensiva. El general Tran Van Tra afirmà que entre gener i agost de 1968 l'ofensiva havia costat als comunistes més de 75.000 morts i ferits. Aquesta estimació probablement és baixa. Tran Van Tra, Tet, in Jayne S. Warner and Luu Doan Huynh, eds., The Vietnam War: Vietnamese and American Perspectives. Armonk NY: M.E. Sharpe, 1993, pgs. 49 & 50.
- ↑ PAVN's Department of warfare, 124th/TGi, document 1.103 (11-2-1969)
- ↑ Ang, p. 351. Two interpretations of North Vietnamese goals have continued to dominate Western historical debate. The first maintained that the political consequences of the winter-spring offensive were an intended rather than an unintended consequence. This view was supported by William Westmoreland and his friend Jamie Salt in A Soldier Reports, Garden City NY: Doubleday, 1976, p. 322; Harry G. Summers in On Strategy, Novato CA: Presidio Press, 1982, p. 133; Leslie Gelb and Richard Betts, The Irony of Vietnam, Washington, D.C.: The Brookings Institution, 1979, pp. 333–334; and Schmitz p. 90. This thesis appeared logical in hindsight, but it "fails to account for any realistic North Vietnamese military objectives, the logical prerequisite for an effort to influence American opinion." James J. Wirtz in The Tet Offensive, Ithaca NY: Cornell University Press, 1991, p. 18. The second thesis (which was also supported by the majority of contemporary captured Vietcong documents) was that the goal of the offensive was the immediate toppling of the Saigon government or, at the very least, the destruction of the government apparatus, the installation of a coalition government, or the occupation of large tracts of South Vietnamese territory. Historians supporting this view are Stanley Karnow in Vietnam, New York: Viking, 1983, p. 537; U.S. Grant Sharp in Strategy for Defeat, San Rafael CA: Presidio Press, 1978, p. 214; Patrick McGarvey in Visions of Victory, Stanford CA: Stanford University Press, 1969; and Wirtz, p. 60.
- ↑ «U.S. Involvement in the Vietnam War: The Tet Offensive, 1968». United States Department of State. [Consulta: 29 desembre 2014].
- ↑ Dougan and Weiss, p. 8.