Ofensiva del Vardar

Ofensiva del Vardar

Primera Guerra Mundial Campanya dels Balcans Front de Macedònia
Ofensiva del Vardar
Una estació telefònica búlgara al llac Doiran, març de 1917
Tipus	ofensiva militar
Data	Del 15 de setembre de 1918 al 29 de setembre de 1918
Lloc	Vardar Macedonia (actualment Macedònia del Nord)
Resultat	Victòria decisiva dels Aliats
Bàndols
Aliats: Sèrbia Grècia França Imperi Britànic Itàlia Potències Centrals: Bulgària Imperi Alemany
Comandants
Louis Franchet d'Esperey Paul Prosper Henrys Živojin Mišić Petar Bojović Stepa Stepanović George Milne Henry Wilson Panagiotis Danglis Panagiotis Gargalidis Ernesto Mombelli Friedrich von Scholtz Kuno von Steuben Georgi Todorov Hristo Burmov Stefan Nerezov Vladimir Vazov
Forces
3 Divisions i 822 peces d'artilleria 2 Exèrcits 6 Divisions 4 Divisions 1 Divisió 2 Exèrcits i 500 peces d'artilleria
Baixes
3.449 3.215 4.589 5.295 747 Total: 17.295 morts, desapareguts i ferits[1] 3.207 morts, 998 ferits, 77.000 presoners i 500 peces d'artilleria

L'Ofensiva del Vardar (en búlgar: Офанзива при Вардар) va ser una operació militar de la Primera Guerra Mundial efectuada entre el 15 i el 29 de setembre de 1918. L'operació es va dur a terme durant l'etapa final de la campanya Balcans.

El 15 de setembre, una força combinada de tropes sèrbies, franceses i gregues van atacar les trinxeres búlgares en Dobro Pole, en aquell moment part del Regne de Sèrbia (actualment Macedònia del Nord). L'atac precedent de l'artilleria i l'ofensiva van tenir efectes devastadors sobre la moral búlgara, provocant eventualment desercions en massa.

El 18 de setembre, una segona formació dels Aliats van assaltar les posicions búlgares als voltants del Llac Doiran. Els búlgars van emprar amb eficàcia el foc de metralladora i d'artilleria, i van aconseguir detenir l'avanç dels Aliats en el sector Doiran. No obstant això, el col·lapse del front en Dobro Pole va obligar els búlgars a retirar-se de Doiran. Els Aliats van perseguir l'11è Exèrcit alemany i el 1r Exèrcit búlgar mentre empenyien més profundament en la regió de Vardar Macedònia. El 29 de setembre, els Aliats van capturar el quarter general d'Uskub, posant així en perill les restes de l'11è Exèrcit.

El desenvolupament paral·lel de l'antimonàrquica Rebel·lió de Radomir^{[Nota 1]} va obligar a Bulgària a signar l'armistici de Tessalònica i retirar-se de la guerra. El tractat incloïa la completa capitulació de l'11è Exèrcit, amb el que el recompte final dels presoners alemanys i búlgars va ser de 77.000, i es va entregar als Aliats 500 peces d'artilleria.

La caiguda de Bulgària va tornar l'equilibri estratègic i operacional de la guerra contra les Potències Centrals. El front macedoni va finalitzar al migdia el 30 de setembre, quan l'alto el foc va entrar en vigor.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.