Ofensiva sobre Manbij

Ofensiva sobre Manbij

Guerra civil siriana
Ar-Raqqà Manbij Kobani Palmira Idleb Alep Damasc Homs Qamixli Posicions oficials Posicions rebels Posicions islamistes Posicions kurdes Principals combats en gener-juny de 2016
Mapa del setge a Manbij amb el territori de les SDF en groc i de Daeix en gris.
Tipus	ofensiva militar
Data	31 de maig de 2016 – 12 d'agost de 2016
Coordenades	36° 31′ 36″ N, 37° 57′ 23″ E / 36.5267°N,37.9564°E / 36.5267; 37.9564
Lloc	Manbij
Resultat	Victòria de les SDF Les SDF alliberen ~105 poblacions i granges[1] Les SDF alliberen la ciutat de Manbij el 12 d'agost[2][3] Les SDF assegura la línia defensiva al nord de Manbij el 21 d'agost,[4] i continuen l'ofensiva cap al sud fins al 27 d'agost.[4]
Bàndols
Forces Democràtiques de Síria Recolzats per: CJTF–OIR[27][49]  Estats Units  Regne Unit  França  Alemanya[39] (negat per Alemanya)[40] Estat Islàmic
Comandants
Abu Layla  (M.P.F.)[5] (Commandant del batalló del Sol del Nord) Abu Adel[6] (Comandant del batalló del Sol del Nord) Adnan Abu Amjad[7] (Commandant general de l'ajuntament i Ajudant del comandant Batalló del Sol del Nord)[8] Mıstefa Minbic[9] (Commandant de l'Exèrcit dels Revolucionaris) Haqi Kobani[10] (comandant de l'YPG)[11] Merxas Kobanê[12] (Commandant de les SDF) Mohammed Abu Amdil (Comandant de les SDF) Habun Osman[13] (Comandant de les SDF) Şervan Afrin[14] (Comandant de les SDF) Diyar Şexler[14] (Comandant de les SDF) Heval Shiyar[15] (Comandant de les SDF) Judi Derek[16] (Comandant de les SDF) Osama al-Tunisi †[17] (Emir de Manbij) Dahham al-Hussein †[18] (Emir de Um Mayyal) Emir rus desconegut a Manbij[19] Abu Hamza al-Ansari †[20] (Líder sénior d'EI) Abu Talha al-Shami †[21] (Commandant sénior) Abu Hadid †[21] (Commandant sénior) Abu al-Hayjaa †[22] (Hisba police chief of Manbij) Abu Huzaifa al-Ordoni †[23] (Comandant de terra) Hasan Rimo †[23] (Líder tribal pro-EI) Comandant Marroquí desconegut †[24] Oficial de la Xaria de Manbij †[24][25]
Forces
Forces Democràtiques de Síria Consell Militar de Manbij[26] Exèrcit dels Revolucionaris[27] Batalló del Sol del Nord[26] Brigada Seljuq[28] Brigada Turcmana de Manbij[26] YPG YPJ Tribus locals àrabs pro-SDF [29] Brigada Internacional d'Alliberament Forces unides per la Llibertat[30] MLKP[31] Asayish[32] Forces de Defensa Social[33] Forces de Defensa del Poble (HPC)[33] FE d'EEUU[34][35][36] FE del Regne Unit[37] FE Franceses[38] KSK Alemany[39] (negat per Alemanya)[40] Militants d'EI Wilayat Halab Policia Hisba[22] Tribus locals pro-EI[23]
Baixes
315 morts (segons SOHR)[41][42] 1,650 morts o ferits (segons EI)[43] 1,026 morts (segons SOHR)[41][42] 400 morts (segons EI)[43] 4.180 morts (segons les SDF)[44] 444 civils morts (segons SOHR),[41] 2.000+ ferits[45] i uns 78.000 civils desplaçats[46][47][48]
Cronologia
← Ofensiva presa de Tishrin Ofensiva sobre Al-Shaddadi (Al front del Cantó de Cizîrê) Ofensiva sobre Jarablus Ofensiva a al-Bab des de l'oest (Al front del Cantó d'Afrin) →

Batalles durant la Guerra Civil siriana a
Rojava
Abanderades per les YPG i YPJ Setge de Kobani Primera batalla de Sarrin Batalla d'al-Hasakah Ofensiva a Tell Abyad Ofensiva est a al-Hasakah Ofensiva oest a al-Hasakah Segona Batalla de Sarrin Ofensiva a la ciutat d'Al-Hasakah
Abanderades per les FDS Ofensiva presa de Tishrin Ofensiva sobre al-Hawl Ofensiva sobre Al-Shaddadi Ofensiva sobre Manbij Ofensiva a al-Bab des de l'oest Ofensiva sobre Dabiq Intervenció turca al nord de Síria Ofensiva de Raqqa (2016-2017) Ofensiva a Deir ez-Zor Invasió turca al Cantó d'Afrin Invasió turca de Rojava
Actuals Invasió turca de Rojava
Vegeu també Rojava Confederalisme democràtic Revolució de Rojava

Ofensiva sobre Manbij

Part de la Primavera Àrab i l'Hivern Àrab, el desbordament de la guerra civil iraquiana, la guerra contra l'Estat Islàmic, la guerra global contra el terrorisme, el conflicte turco-kurd i les guerres de proxy entre l'Iran i Israel i entre l'Iran i l'Aràbia Saudita
Situació militar a desembre de 2024: Govern de transició sirià[50]      Hay'at Tahrir aix-Xam (HTS)      Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (SDF)      Govern interí sirià (ENS) i ocupació turca      Exèrcit Lliure de Síria i ocupació dels Estats Units      Sala d'Operacions del Sud altres combatents      Lleialistes baasistes i ocupació russa[51]      Ocupació israeliana      de facto terra de ningú      Estat Islàmic (llista completa de combatents, mapa detallat)
Tipus	ofensiva militar
Data	15 de març de 2011 (2011-03-15)[52][53][54][55][56][57][58][59] – actualitat (13 anys, 317 dies)
Coordenades	36° 31′ 36″ N, 37° 57′ 23″ E / 36.5267°N,37.9564°E / 36.5267; 37.9564
Lloc	Manbij
Resultat	Victòria de l'oposició siriana Baixar al-Àssad és enderrocat i fuig a Moscou Els rebels capturen la major part de Síria i estableixen el govern de transició sirià Presència russa continuada a Tartús i Jablah Israel envaeix la zona coixí als Alts del Golan combinat amb atacs aeris a Damasc i altres ciutats La guerra contra l'Estat Islàmic continua
Bàndols
Veure llista completa
Baixes
Morts totals 580.000[60]–617.910+[61] Morts de civils 219.223–306.887+[62][63][64][65] Persones desplaçades 7.2 milions internament 4.8 milions externament (refugiats) (desembre 2024)[66]

L'ofensiva sobre Manbij, també coneguda com a Operació Comandant i Màrtir Faysal Abu Layla, és una operació militar duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria per capturar la ciutat de Manbij en mans de l'Estat Islàmic (EI), així com les altres àrees sota el seu control des d'Al-Bab a Herbel, al nord de la Governació d'Alep.^[67][68]

L'objectiu principal de l'ofensiva és tallar les darreres rutes de subministrament de l'Estat Islàmic provinents de fora de Síria a través de la frontera amb Turquia.^[35][69][70] Durant l'ofensiva, la coalició internacional dirigida pels Estats Units va realitzar fins a 55 bombardejos, donant suport als avenços de les SDF.^[69]