Back Okefenokee Swamp CEB Cors Okefenokee Welsh Okefenokee Swamp English Okefenokee zingira Basque Marais d'Okefenokee French Palude di Okefenokee Italian Okefenokio pelkė Lithuanian Okefenokeemoeras Dutch Pântano Okefenokee Portuguese Mlaștina Okefenokee Romanian
| ||||
| Tipus | aiguamoll  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Geòrgia (EUA) i Florida (EUA) | |||
| ||||
| Afluents | ||||
El pantà d’Okefenokee aproximadament 1.800 quilòmetres quadrats, és un aiguamoll d’aigües poc profundes, plenes de torba, situat a la frontera entre els estats nord-americans de Florida i Georgia (és considerat com una de les set meravelles naturals d’aquest darrer estat). Es tracta del major pantà d’"aigües negres" d’Amèrica del Nord.
El pantà va ser designat com a Reserva Nacional Natural l’any 1974 a través de la Llei d'Àrees Silvestres, quan 1.391 quilòmetres quadrats varen ser designades com àrees silvestres per la Llei Pública 93.429.[1] El Parc està protegit per l'Okefenokee National Wildlife Refuge (Reserva Nacional de Vida Salvatge de l'Okefenokee) i per l'Okefenokee Silvestre.
El folklore i diverses referències asseguren que el mot Okefenokee té un origen americà nadiu i significa "terra de tremolors de terra". Tanmateix, actualment està acceptat que la paraula prové d’un anglicisme de les paraules “oka fenoke”, originària la llengua Hitchiti (actualment extinta però emparentada amb Mikasuki, parlada encara per unes 500 persones de les tribus Miccosukee i Seminola), les quals, entre altres, formaven part de l'anomenada Confederació Creeck i que significa “aigua bombollant”.[2]
Els residents més antics del pantà d’Okefenokee es refereixen a si mateixos com a "Swampers" (gents del pantà), i la seva ascendència majoritària és anglesa. A causa del seu relatiu aïllament, aquests habitants encara utilitzen frases i sintaxi isabelines, conservades des del període colonial, quan aquesta manera de parlar era comú a Anglaterra fins ben entrat el segle xx.[3] El pantà es va anar formant en els darrers 6.500 anys degut a l'acumulació de torba en una conca poc profunda, a la vora d'una antiga terrassa de la costa atlàntica, la relíquia geològica d'un estuari del Pleistocè. El pantà està vorejat per l’anomenada Trail Ridge, una franja de terra elevada, que es creu es va formar com a dunes costaneres o com una illa de barrera en alta mar.
Els rius Saint Marys i Suwannee neixen en aquest pantà. El Suwannee s'origina com a canal del corrent en el cor del propi pantà i desguassa almenys el 90% de la conca del pantà al sud-oest, cap al Golf de Mèxic. El Saint Marys drena només el 5-10%, al sud-est del pantà, i flueix fins a desembocar en l’oceà Atlàntic. El canal de Suwannee va ser excavat a través del pantà a finals segle xix en un intent per drenar-lo. Després de la fallida de la Suwannee Canal Company, la major part del pantà va ser comprat per la família Hebard de Filadèlfia, que va dur a terme operacions de tala extensiva de xiprer entre 1909-1927. Altres companyies de fusta van construir línies de ferrocarril, fins a l'any 1942, les quals portaven el tren fins al pantà.
- ↑ «National Natural Landmarks - National Natural Landmarks (U.S. National Park Service)» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ Martin, Jack B.; Mauldin, Margaret McKane. A Dictionary of Creek/Muskogee (en anglès). U of Nebraska Press, 2004-12-01, p. 43. ISBN 978-0-8032-8302-2.
- ↑ Matschat, Cecile Hulse. Suwannee River: Strange Green Land (en anglès). Literary Guild of America, 1938, p. 7.