Back Optimisme Afrikaans تفاؤل Arabic Optimismu AST Optimizm Azerbaijani Аптымізм Byelorussian Оптимизъм Bulgarian আশাবাদ Bengali/Bangla گەشبینی CKB Optimismus Czech Optimisme Danish
Optimisme és una doctrina o convicció segons la qual el món és el millor dels possibles, és disposat de la millor manera possible dins el que permet l'ésser finit.[1]
El terme optimisme sorgix del llatí optimus: 'el millor'.[2] El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (16146-1716) en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el món en què vivim és el millor dels mons possibles.[3]
Comunament, es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subtítol del seu conte filosòfic Càndid,[4][5] on Voltaire, amb la figura de Pangloss, tutor del jove Càndid, caricaturitza l'optimisme i s'oposa al bonisme optimista de Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716), que pretenia que vivim en el «millor món dels mons possibles» perquè Déu, per la seva bondat i omnipotència no n'hauria pogut crear un de dolent.
- ↑ «Optimisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Antoni Seva i Llinares (redactor), «optimus», Diccionari Llatí-Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 947, ISBN 978-84-7739-631-4
- ↑ «ottimismo in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «optimism | Definition & Origin | Britannica» (en anglès). [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Voltaire. Càndid o l'optimisme. labutxaca, 2018-12-18. ISBN 978-84-17420-34-5.