Opus sectile

Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura).^[1]

Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat.