Back Коледна оратория Bulgarian Vánoční oratorium Czech Bachs juleoratorium Danish Weihnachtsoratorium (Bach) German Ορατόριο Χριστουγέννων Greek Christmas Oratorio English Weihnachts-Oratorium (Bach) Esperanto Oratorio de Navidad Spanish Jouluoratorio Finnish Oratorio de Noël (Bach) French
  | |
| Títol original | Weihnachtsoratorium (de) |
|---|---|
| Forma musical | oratori |
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Llibretista | Picander |
| Llengua | alemany |
| Data de publicació | 1734 |
| Moviment | música barroca |
| Catalogació | BWV 248 |
| Format per | I. Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage (en)  IV. Fallt mit Danken, fallt mit Loben (en) VI. Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben (en) III. Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen (en) II. Und es waren Hirten in derselben Gegend (en) V. Ehre sei dir, Gott, gesungen (en) |
 
| |
L'Oratori de Nadal BWV 248 (en alemany Weihnachts-Oratorium) és una agrupació de sis cantates que Johann Sebastian Bach escrigué per a ser interpretades durant les celebracions litúrgiques luteranes de Nadal de 1734 a les dues principals esglésies de Leipzig, Sant Tomàs i Sant Nicolau. Les sis cantates van ser interpretades entre el 25 de desembre de 1734 i el 6 de gener de 1735. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que no es tracta d'un oratori convencional sinó d'un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis. L'autor del text no és conegut, tot i que amb molta probabilitat hi va intervenir un dels llibretistes amb qui Bach col·laborava de forma regular, Christian Friedrich Henrici (Picander).
L'Oratori de Nadal ocupa el núm. 248 del Bach Werke Verzeichnis.
Es conserva el manuscrit autògraf de Bach, on s'indica el títol, i la data: Oratorium, welches die heilige Weihnacht über in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734. (Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Any 1734). Després de la seva estrena el 1734, l'obra no es tornà a interpretar fins al 17 de desembre de 1857, a la Sing-Akademie zu Berlin sota la direcció d'Eduard Grell.
Bach escrigué també dos altres oratoris per a les festivitats més importants del calendari: l'Oratori de Pàsqua (BWV 249), del 1725, i l'Oratori de l'Ascensió (Lobet Gott in seinen Reichen, BWV 11) del 1735, tot i que aquests dos no tenen les dimensions i l'ambició de lOratori de Nadal.
La forma musical que coneixem com a oratori, nascuda a Itàlia en temps de la Contrareforma, acabarà tenint la forma d'una òpera religiosa, sobretot amb els grans oratoris de Händel, contemporanis dels de Bach. Com les òperes, els oratoris seran obres estructurades en tres actes, amb obertura, recitatius, àries i cors, amb uns personatges ben definits i amb una trama argumental. L'única diferència amb les òperes serà l'absència de decorats, vestuari i actuació teatral dels cantants, que es limitaran a cantar.
L'Oratori de Nadal de Bach no té res a veure amb els oratoris que acabem de descriure. La denominació "oratorium" amb què Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s'esdevenen. També justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acció que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificació, que arriba a plantejar autèntics papers dramàtics.