Orchestrion

Infotaula d'instrument musicalOrchestrion
Tipusinstrument musical Modifica el valor a Wikidata
El Seeburg Orchestrion, "model G" de 1918 utilitzava un rotlló de música de deu cançons i tocava intruments de vent, corda i percussió.

Orchestrion és un instrument musical mecànic que reprodueix de manera automàtica tota una sèrie d'instruments per sonar com una orquestra o banda. És un model evolucionat de caixa de música o orguenet. Hi ha diferents sistemes per a registrar i reproduir la música: cilindres amb de fusta amb pius, un rotlló perforat, o llibres de targetes perforades, inventades originalment per Joseph Marie Jacquard, per teixir motius de manera automàtica.[1] Els pius o els forats, accionen un sistema de palanques que trametia l'impuls de manera mecànica a cordes, a pistons d'instruments a vent, als martells d'un piano o la percussió o a les vàlvules de tubs d'orgue.

Els primers orchestrions van construir-se a Alemanya. El 1805 Johann Nepomuk Mälzel treia la moda amb el seu panharmònic. Van ser molt populars sobretot al segle xix i la primera meitat del segle xx. El 1847, Michael Welte va construir un dels orchestrions més grans amb uns 590 instruments, l'apogeu del que va esdevenir un veritable ram industrial. A la vora del 1900, només a Alemanya, hi havia més de cinquanta fàbriques d'instruments automàtics.[1] El 6 d'abril de 1904 va obrir-se a la rambla de Barcelona el Cinematógrafo Belio-Graff que feia propaganda per als concerts amb el seu «magnífico Orchestrion único en España»,[2] que un any més tard ja era esdevingut el «monumental Orchestrión eléctrico único en el mundo».[3]

  1. 1,0 1,1 M. Riat, La generació del so en els instruments musicals» en: Fonaments de la música pàgina 99
  2. «Cinematógrafo Belio-Graff», Barcelofília: inventari de la Barcelona desapareguda, 3 de novembre de 2011
  3. «Cinematógrafo Belio-Graff», La Vanguardia, 30 de març de 1905, pàgina 11

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne