creu de vuit puntes de l'orde | |
Tipus | hospitalari i militar; avui, atenció hospitalària |
---|---|
Nom oficial | Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta |
Nom oficial llatí | Ordo Domus Hospitalis Sancti Johannis Hierosolymitani, Ordo Fratrum Hospitalis S. Ioannis Hierosolymitani |
Sigles | S.M.O.M. |
Altres noms | Orde de Sant Joan de Jerusalem (fins a 1187), Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, Orde de l'Hospital, Hospitalers, Germans Hospitalers, Cavallers Hospitalers, Santjoanistes; Orde de Sant Joan d'Acre (fins a 1291), Cavallers de Rodes (1309-1522), Cavallers de Malta (des de 1530), Orde de Malta |
Hàbit | túnica, mantell i caputxa negres, amb la creu de vuit puntes, blanca, a l'esquerra; els cavallers duien una sobrevesta vermella amb la creu blanca |
Lema | Pro fide, pro utilitate hominum (Per la fe, pel servei als homes); actualment: Tuitio fidei et obsequium pauperum (Defensa de la fe i assistència als pobres) |
Objectiu | acolliment, cura i defensa dels pelegrins a Terra Santa; lluita contra els infidels |
Fundació | 1084 fundació de l'hospital, ca. 1100 com a orde militar, Jerusalem per beat Gerard |
Aprovat per | Pasqual II, en 1113 |
Regla | Regla de Sant Agustí |
Constitucions | regla aprovada el 1120 per Calixt II |
Patrons | Sant Joan Baptista |
Supressió | 1789, desaparició com a entitat territorial; continuada per Sobirà Orde de Malta amb seu a Roma |
Branques i reformes | femenina: Comanadores de Sant Joan de Jerusalem; en 1777 integra el desaparegut orde dels antonians |
Primera fundació | Hospital de Sant Joan de Jerusalem, 1084 |
Fundacions destacades | Castell dels Cavallers (Rodes); Malta, Roma; Monestir de Sixena (femení), Casp |
Fundacions a terres de parla catalana | Hospital de l'Espluga de Francolí, Castell d'Amposta, Rialp, Barcelona (St. Joan de Jerusalem) |
Persones destacades | Philippe Villiers de L'Isle-Adam, Jean de Lastic, Foulques de Villaret, Pietro Pattarini |
L'orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com l'orde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al segle xi.[1] Més tard va tornar-se un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes bèl·liques en les quals va participar.[2] El seu nom complet és Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.