Back Řád rytířů sv. Jiří z Alfamy Czech Orden von San Jorge de Alfama German Order of Sant Jordi d'Alfama English Orden de San Jorge de Alfama Spanish Ordre de Saint-Georges d'Alfama French Szent György-rend (spanyol) Hungarian Ordine di Sant Jordi d'Alfama Italian Zakon św. Jerzego z Alfamy Polish Орден Сан-Хорхе де Альфама Russian
 Creu de Sant Jordi d'Alfama, emblema de l'orde | |
| Tipus | Militar |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de Cavallers de Sant Jordi d'Alfama |
| Nom oficial llatí | Ordo Equitum Sancti Georgii de Alfama |
| Hàbit | Hàbit blanc amb la creu vermella al pit |
| Objectiu | Oració, hospitalitat, protecció dels necessitats i lluita contra els infidels |
| Fundació | 24 de setembre de 1201, Barcelona per Pere el Catòlic |
| Aprovat per | Gregori XI, en 15 de maig de 1373 |
| Regla | Regla de Sant Agustí, confirmada en 1373 |
| Patrons | Sant Jordi |
| Supressió | 1399, en integrar-se a l'Orde de Santa Maria de Montesa |
| Branques i reformes | En 1399 s'integra a l'Orde de Montesa |
| Primera fundació | Castell de Sant Jordi d'Alfama (a l'Ametlla de Mar), 1201 |
| Fundacions a terres de parla catalana | Priorat de València |
| Persones destacades | Guillem de Cardona |
L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Va rebre aquest nom atès que se li va concedir el desert d'Alfama, on edificaren la fortalesa priorat de Sant Jordi d'Alfama, arran de mar, prop de l'emplaçament on avui hi ha el castell de Sant Jordi d'Alfama, a unes cinc llegües de Tortosa (a l'actual terme municipal de l'Ametlla de Mar),[1] amb l'objectiu de defensar aquesta zona de la pirateria.
Per a comprendre la decisió reial de fundar un orde militar, cal tenir en compte la personalitat del monarca i les circumstàncies que van envoltar el seu regnat. Pere era fill primogènit d'Alfons I. Pel testament patern va rebre Aragó, Catalunya i terres del sud de l'actual França, mentre que son germà, Alfons, rebia Provença, Milhau i Gavaldà. Malgrat aquesta divisió, es va conservar certa unió en els dominis catalanooccitans, enfortida per l'aliança política entre ambdós germans i perquè a la mort d'Alfons II de Provença, Pere va exercir la tutoria sobre el seu jove nebot, Ramon Berenguer V. Però, per tal de mantenir la fastuositat de la seva cort, alhora que un exèrcit ben proveït, Pere necessitava cabals i aquests els obtenia mitjançant la imposició de forts tributs que provocaven el descontentament popular. Una de les seves idees va ser ampliar els seus dominis, emprenent la guerra contra els moros a fi d'arrabassar-los terres. Seria per aquest motiu que l'any 1201 va creure interessant la creació d'un orde militar, els cavallers del qual l'havien d'ajudar en l'esmentada tasca.